El TSJCV desestima el recurs contra el rebuig a investigar la jutgessa de la dana i el seu marit

El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha desestimat el recurs de súplica presentat per l'advocat Rubén Gisbert i confirma la resolució del TSJCV que desestimava la querella d'este lletrat contra la jutgessa de la dana i el seu marit, que és magistrat d'instrucció a València. En la nova resolució, contra la qual no cap recurs, ordinari, els magistrats rebutgen tots els motius al·legats per Gisbert: vulneració del dret a la tutela judicial efectiva, infracció de llei per indeguda aplicació dels articles del Codi Penal que regulen els delictes d'usurpació de funcions públiques, prevaricació judicial, revelació de secrets i omissió del deure de perseguir delictes. Recorda al lletrat que cal emparar estes acusacions en "un principi de prova de càrrega que per descomptat en el present cas no arriba a complir-se".

Gisbert, que representa persones afectades de Catarroja, és també el col·laborador televisiu que va tacar-se de fang abans d'una connexió per la dana en el programa d'Íker Jiménez, Cuarto Milenio, del canal Cuatro.

D'altra banda, la sala civil i penal desmunta l'acusació de Gisbert a partir de la gravació relacionada amb una testifical, en què apareix el marit de la magistrada. El TSJCV nega l'admissió de la prova i alhora precisa que "fins i tot si s'admetera l'argumentació de la defensa" la presència de la parella és "purament accessòria" i queda clar que qui dirigix la diligència és la magistrada. En el pitjor dels casos, subratlla, podria valorar-se "algun tipus d'irregularitat processal", o "responsabilitat disciplinària", però "en cap cas" el delicte que s'imputa.

Pel que fa a la denúncia de no investigar el govern espanyol, la sala civil i penal del TSJCV advertix Gisbert que "per molt de convenciment que tinga la part, això per si mateix no significa que estiga en possessió de la veritat, ni que el no haver-se acceptat el seu posicionament signifique que està renunciant a perseguir un delicte", sinó que "potser simplement és que no existix base", com ha evidenciat que "els seus recursos a altres instàncies no hagen progressat".

Projecta els raonaments sobre una querella similar de Llibertat i Justícia

El TSJCV també "acumula" al procediment anterior de Gisbert una querella contra els dos jutges presentada per l'Associació Llibertat i Justícia, per suposades "expressions vexatòries i l'ús del llenguatge judicial com a instrument de degradació". El tribunal constata que té “un objecte idèntic i afecta les mateixes persones a les quals se'ls imputaven idèntics delictes als quals ja van ser objecte d'estudi” en el primer. Així les coses, les actuacions en el marc d'esta segona querella, queden condicionades a les decisions sobre la primera, que s'ha desestimat.