El Suprem rebutja paralitzar cautelarment la regularització d'immigrants

El Tribunal Suprem ha rebutjat paralitzar de manera cautelar la regularització extraordinària d'immigrants que està duent a terme el govern, com havien sol·licitat la Comunitat de Madrid i Vox, entre d'altres.

La sala contenciosa administrativa de l'alt tribunal ha pres la decisió després de celebrar cinc vistes en què ha escoltat els arguments dels cinc sol·licitants —el Govern de la Comunitat de Madrid, encapçalat per la popular Isabel Díaz Ayuso, Vox, Hazte Oír, l'Associació per la Reconciliació i la Veritat Històrica i l'Associació Llibertat i Justícia— i del govern, que ha demanat no frenar-la.

Segons ha avançat la sala, després de més de tres hores de deliberació, ha rebutjat també admetre a tràmit els recursos d'Hazte Oír, l'Associació Llibertat i Justícia i l'Associació per la Reconciliació i la Veritat Històrica en considerar que no estan legitimats per a impugnar la mesura davant de la justícia.

Sí que ha admés la legitimació de Vox i la Comunitat de Madrid, però ha rebutjat la suspensió cautelar del reial decret que instaven. Els seus arguments es coneixeran en els pròxims dies.

El reial decret per a la regularització va entrar en vigor el passat 16 d'abril amb l'objectiu de donar permís de residència i de treball a vora 500.000 persones que ja viuen al país. Fins ahir, l'executiu ha rebut 549.596 sol·licituds, de les quals 91.505 han sigut admeses a tràmit, cosa que significa la concessió d'una primera autorització provisional per a residir i treballar a Espanya.

El govern espanyol aplaudix la decisió i diu que aclarix el present dels migrants

El govern espanyol ha celebrat la decisió presa pel Tribunal Suprem, ja que considera que "aclarix el present i futur de desenes de milers de persones". I, a més, permet mantindre l'esperança a altres desenes de milers que esperen la seua resolució.

Fonts del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions han valorat "positivament" el rebuig de la sol·licitud de mesures cautelars demanades per la Comunitat de Madrid i Vox, mentre que ha negat la legitimació d'entitats com Hazte Oír per a recórrer el reial decret.