El Suprem confirma la condemna de nou mesos a Pablo Hasel per enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona

El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna del raper Pablo Hásel per 64 missatges publicats en Twitter i una cançó penjada en Youtube en què troba els delictes d’enaltiment del terrorisme, a més del d’injúries i calúmnies a la monarquia i a les forces i cossos de seguretat. La sentència inclou el vot discrepant de dos dels cinc magistrats, que no veuen delicte en els tuits.

L’alt tribunal desestima els recursos presentats pel raper contra la sentència dictada per la sala d'apel·lació de l'Audiència Nacional, que el va condemnar a nou mesos i un dia de presó al setembre del 2018 i al pagament d'una multa de vora 30.000 euros. La sala d’apel·lació l’havia reduït la pena inicial del març del 2008 que li havia imposar la sala penal de dos anys i un dia de presó.

Els magistrats de l’Audiència Nacional van considerar que missatges com “les manifestacions són necessàries, però no suficients, fem costat als qui han anat més enllà” enaltien la figura de membres d'ETA i dels GRAPO i incitaven a una "actuació violenta", una interpretació que ara confirma el Suprem.

L’alt tribunal recorda que el raper també va compartir vídeos en el mateix sentit i assenyala que en 1.915 tuits del compte de Hasel, que en aquell moment tenia 54.000 seguidors, apareixien les paraules “GRAPO, monarquia, Borbó, rei, ETA, terrorisme, bomba, policia i Guàrdia Civil”.

Hasel torna a publicar els tuits

Pablo Hásel s’ha refermat en el seus missatges a través del seu compte de Twitter i ha assumit la possible entrada a la presó. També ha anunciat que no pagarà la multa de 30.000 euros. Assegura que en el juí va quedar demostrat que els seus missatges no eren crítiques, sinó “fets objectius”, cosa que evidencia, al seu parer, que “no hi ha llibertat d’expressió”. En un gest de desafiament al tribunal, el cantant ha tornat a publicar el tuits que han motivat la condemna.

Límits a la llibertat d’expressió

En l’argumentació de la decisió, el Tribunal Suprem rebutja l’al·legat de la defensa, que emparava aquestes manifestacions en la llibertat d’expressió. L’alt tribunal certifica que aquest dret té “algunes barreres” i està condicionat "per altres drets i exigències constitucionals" com són el respecte de l'altre i "la prohibició de conductes de lloança d'activitats terroristes que alimente un clima favorable a la seua reproducció”.

En aquest sentit, per al Suprem, els missatges del raper van més enllà de la crítica social i comporten una lloança no ja d'objectius polítics, sinó dels mitjans violents emprats per les organitzacions terroristes que esmenta. Segons el tribunal, els missatges "contenen una incitació a la reiteració [de la violència terrorista]" i hi ha “un elevat risc real” que alguns dels seguidors els duguen a terme.

Seguint aquesta línia de pensament, l’alt tribunal argumenta que la crítica a les forces de seguretat “va molt més allà i s'incita a la violència", i de la mateixa manera, que les observacions sobre la corona no són llibertat d'expressió, sinó “discurs d’odi”

Dos dels cinc magistrats no hi veuen delicte penal

La sentència s'ha dictat amb el vot a favor de la condemna de tres magistrats i el vot particular de dos, Miguel Colmenero i Ana María Ferrer, que entenen que ni els missatges de Twitter ni la lletra de la cançó "aconsegueixen des del punt de vist objectiu el rang de tipicitat que correspon als delictes pels quals s'emet el pronunciament de condemna".