Directes
Ara en la televisió
ESTÀ PASSANT
Pròximes emissions
19:00
LES CANÇONS DE LA NOSTRA VIDA
19:05
BON DIA, BONICA
Notícies

El Tribunal Suprem aplica per primera vegada l'amnistia a huit condemnats per delictes de desobediència durant el 'procés'

La mesura de gràcia afecta excàrrecs del Parlament de Catalunya, entre els quals està l'expresident de la cambra Roger Torrent

L'expresident del Parlament de Catalunya Roger Torrent, al banc dels acusats del TSJC (arxiu) / D. Zorrakino (Europa Press)

El Tribunal Suprem ha acordat este divendres aplicar la llei d'amnistia impulsada pel govern espanyol i els partits independentistes per a tots els encausats pel procés. La sala penal de l'alt tribunal ha decidit atorgar la mesura de gràcia a quatre exdirigents del Parlament de Catalunya, inclòs l'expresident Roger Torrent, que van ser acusats de delictes de desobediència arran del referèndum unilateral d'independència —prohibit per la justícia— que va celebrar-se en la comunitat autònoma fa quasi una dècada, l'1 d'octubre del 2017.

A través d'una resolució, que arreplega Europa Press, el Suprem "declara extingida l'eventual responsabilitat penal" de Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado, tots membres de la mesa de la cambra legislativa autonòmica en aquella època. També amnistia altres quatre persones, entre elles un exalcalde de Sabadell, a les quals l'Audiència de Girona va condemnar per desordes públics després dels aldarulls que en el 2019 succeïren la sentència contra els polítics que lideraren el procés.

Els quatre polítics que formaven part de la mesa del Parlament van quedar absolts pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) perquè no es va acreditar que incompliren el que havia resolt el Tribunal Constitucional en el moment d'adoptar diversos acords l'octubre i el novembre del 2019, "ni que foren conscients de cap incompliment", indica el Suprem.

Concretament, els jutjaren per presumpta desobediència per tramitar resolucions parlamentàries relacionades amb l'autodeterminació i que reprovaven la monarquia. Contra la decisió del TSJC van recórrer davant del Suprem i estaven en tramitació diversos recursos. Per això, l'absolució no era ferma. L'alt tribunal indica ara que els recursos "queden sense objecte" i "escau declarar amnistiats els fets que van resultar objecte del procediment, quedant extingida qualsevol classe de responsabilitat que per ells poguera haver-se derivat per als acusats absolts".

A més, el Suprem aplica en una altra interlocutòria l'amnistia de l'exalcalde de Sabadell Maties Serracant, condemnat a una multa de 1.800 euros per un delicte de desobediència greu de resolució judicial per facilitar les instal·lacions públiques del municipi per a votar el dia del referèndum il·legal.

També concedix la mesura de gràcia a dos ciutadans que, segons els fets provats arreplegats en una altra resolució, van participar "llançant pedres" en les protestes d'octubre del 2019. Per això tenien una condemna a un any i mig de presó pel delicte de desordes públics. D'igual manera, l'alt tribunal amnistia en una altra resolució un condemnat a més de quatre anys de presó per desordes públics en les protestes per la sentència de l'1-O, ja que "va llançar pedres i botelles" contra agents, "va col·laborar en l'alçament d'una barricada al xamfrà" i "va avivar el foc" que havien originat persones no identificades, tot això parapetat amb un passamuntanyes, segons els fets provats.

També et pot interessar