Suècia expressa dubtes sobre la incorporació del català, el gallec i el basc com a llengües de la UE

El govern de Suècia ha reconegut aquest dimecres que té dubtes pel que fa a la incorporació del català, el basc i el gallec com a llengües oficials dins de la Unió Europea (UE) i, tot i que encara no ha pres una decisió final, ha assenyalat que estudiarà els efectes pressupostaris i de funcionament que implicaria aquesta iniciativa. 

L’executiu està “indecís” pel que fa a la possibilitat de modificar el reglament número 1, que recull quins són els idiomes oficials de la UE, segons la ministra d’Afers Europeus, Jessika Roswall. Estocolm vol examinar “més a fons” quines són les conseqüències “legals i financeres” de la proposta, si bé Roswall ja ha apuntat que “hi ha moltes llengües minoritàries que no són oficials dins de la Unió Europea”.

El govern espanyol va sol·licitar a mitjan agost al Consell que el català, el basci el gallec s’incorporaren al reglament que regula el règim lingüístic, que data del 1958 i compta amb 24 llengües oficials. Qualsevol canvi requereix la unanimitat dels Vint-i-set, així que no pot tirar avant si un sol Estat s’hi oposa. 

Espanya, com a presidenta de torn de la UE, ha inclòs l’assumpte en l’agenda del pròxim Consell de Ministres d’Assumptes Generals, que se celebra el dimarts 19, amb la intenció que hi haja un debat i una eventual votació. 

No obstant això, diferents fonts diplomàtiques consideren prematur donar per fet que hi haja una decisió unànime perquè hi ha diversos socis que tenen dubtes sobre el cost de la mesura i la manera com pot afectar altres llegües minoritàries de la UE.