Sanitat invertirà 219 milions en salut mental i 1.800 milions en atenció primària

La posada en marxa dels centres d'atenció urgent 24 hores, l'assistent virtual per a respondre al cent per cent de les telefonades, noves unitats de salut mental per a adolescents i la inversió en teràpies contra el càncer centraran part de l'esforç inversor de la Conselleria de Sanitat. El pressupost del departament per al 2026 és de 9.453 milions d'euros. Això suposa un augment de 267 milions d'euros respecte als comptes del passat exercici, un 3% més, segons ha detallat el conseller Marciano Gómez en la comissió d'Economia, Pressupostos i Hisenda de les Corts.

Inversions per àrees

L'atenció hospitalària s'emporta 4.520 milions per a increment de recursos assistencials; modernització de quiròfans i laboratoris; renovació tecnològica d'equipament hospitalari i incorporació d'alta tecnologia, i increment de la inversió en medicaments hospitalaris. També s'accelerarà el Pla d'Innovació Tecnològica al costat de l'Hospital La Fe, que inclou, principalment, dos iniciatives, el ciclotró i la prototeràpia.

Per la seua banda, el nou Hospital General de Castelló s'emportarà 5,6 milions i 500.000 euros per a l'expropiació de l'última parcel·la, el nou Hospital de Campanar preveu 1,5 milions per a iniciar l'expedient, quasi 30 milions per a reformar l'Hospital de la Vila Joiosa, 17 per a ampliar l'Hospital del Baix Segura, a Orihuela, i 14 milions per a ampliar l'Hospital Clínic de València.

Per àrees, l'atenció primària, amb una dotació de quasi 1.800 milions, inclou cinc milions per a posar en marxa els centres d'atenció urgent 24 hores, que alliberaran capacitat en els centres de salut i reduiran pressió a les urgències hospitalàries; l'assistent virtual, per a donar resposta al 100% de les anomenades als centres, i l'"escriba digital", per a transcriure al pacient.

En infraestructures d'atenció primària, el pressupost arreplega 89 milions, un 10% més, per a construir nous centres, reformar o iniciar la tramitació d'uns altres.

Les polítiques de salut mental reben 219 milions d'euros, un 14% més, per a les mesures del Pla de Salut Mental i Addiccions 2024-2027 com a noves unitats hospitalàries d'atenció a adolescents, huit unitats de neurodesenvolupament específiques per a l'atenció al TDAH i a l'autisme refractaris, 23 unitats de prevenció indicada de les addiccions per a adolescents, la implantació d'hospitals de dia per a patologia dual i la posada en marxa de 18 hospitals de dia per a adults i altres 18 per a xiquets i adolescents.

En digitalització, el pressupost dedica 140 milions per a avançar en la implantació de la història clínica única, el desplegament de la qual començarà en l'Agrupació Sanitària Interdepartamental València Oest (València - Hospital General, Requena i Manises), l'Anell Digital i la incorporació de la intel·ligència artificial.

El conseller ha afirmat que s'han reduït les llistes d'espera prioritat 1 passant de 61 a 24 dies, i en els programes de cribratge la mitjana entre la sospita del cas i l'inici del tractament està en 8,14 setmanes.

Crítiques de l'oposició

La diputada de Vox Ana Vega ha assegurat que el sistema sanitari "existix per a servir primer als valencians i a la resta d'espanyols" i que els diners en atenció sanitària a immigrants irregulars "hauria ajudat molt" a reduir les llistes d'espera. A això el conseller ha apuntat que "podria" estar d'acord amb ella en esta qüestió.

La diputada socialista Yaissel Sánchez ha advertit que estos pressupostos "naixen clarament infrapressupostats" i l'ha instat a acceptar els 3.669 milions que oferix el Govern d'Espanya. Així mateix, li ha preguntat "quants diners públics destinarà a reforçar la sanitat pública i quants diners desviarà per al negoci de la sanitat privada" i si "pot assegurar que existix traçabilitat completa de totes les actuacions realitzades fora del sistema públic".

"Si es presentara a la PAU amb estos pressupostos, suspendria", li ha assenyalat Carles Esteve, de Compromís, que ha retret al conseller les protestes d'este mateix dilluns de tots els sindicats contra la seua gestió excepte la CESM, que manté una vaga autonòmica.