Sánchez planteja a les autonomies un pacte per a triplicar la inversió en habitatge i crear una base pública de preus

El cap del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha enviat este dimecres una carta als presidents autonòmics de cara a la celebració a Barcelona de la Conferència de Presidents per a demanar-los un nou acord estatal d'habitatge 2026-2030 que continga mesures com triplicar la inversió pública fins a quasi 7.000 milions d'euros en estes polítiques per als pròxims quatre anys. També planteja la possibilitat de crear una base pública de preus de lloguer i de compravenda d'immobles.

En la missiva, que arreplega l'agència EFE, el mandatari socialista ressalta que la cita de divendres a la capital catalana ha de servir de fòrum per a fomentar el diàleg i l'intercanvi d'idees entre administracions, fer front a problemes com el de l'habitatge i debatre sobre l'assumpte "de manera serena i constructiva". "Els espanyols no ens trien per a generar crispació o portar el soroll partidista a les institucions. Ens trien perquè dialoguem i resolguem els seus problemes. El de l'habitatge —postil·la— és crucial i nosaltres hem d'estar a l'altura".

Per a Sánchez, l'accés a l'habitatge és un desafiament que cal afrontar perquè estima que el que s'ha fet fins ara no és suficient. Per això, vol fomentar un acord entre l'administració estatal i les autonomies amb un horitzó d'aprovació en els pròxims mesos i que es fonamentaria en tres compromisos. En concret: triplicar la inversió pública en habitatge, blindar de manera indefinida la qualificació dels habitatges amb protecció pública i acabar amb el "monopoli de la informació" que tenen alguns portals privats donant més transparència el sistema.

Respecte a la primera proposta, el president explica que en l'últim pla estatal (2022-2025), les administracions van destinar 2.300 milions d'euros a construir habitatge públic, rehabilitar edificis i facilitar l'accés al lloguer. Ara demana augmentar la quantitat fins a quasi els 7.000 milions d'euros, dels quals l'executiu central es compromet a aportar-ne 4.000 (un 60%), sempre que els governs autonòmics assumisquen més corresponsabilitat i hi contribuïsquen almenys amb 2.700 milions.

Quant a la segona pota, vincular la inversió al compromís de blindar indefinidament la qualificació dels pisos amb protecció pública, ha lamentat que la gran majoria dels 2,4 milions d'habitatges protegits construïts en els últims 45 anys són fruit de l'especulació i dels fons voltor. "La meua proposta és que posem fi a esta terrible sagnia i que tots ens comprometem perquè les vivendes que es financen amb diners públics mantindran de manera permanent la qualificació d'habitatge protegit i oferir, així, una alternativa assequible de propietat o lloguer per a la ciutadania", ha argumentat.

Pel que fa a la tercera fita, posar fi al "monopoli de la informació" que tenen alguns portals privats, assenyala que la falta d'una base de dades pública i fiable que permeta conéixer els preus reals de compra, venda o lloguer impedeix als governs dissenyar millors polítiques públiques i a la ciutadania negociar de manera adequada el preu de les cases. Per això, planteja als presidents autonòmics que totes les administracions bolquen els registres que tinguen en una base de dades agregada per a posar-la a la disposició de la ciutadania, les universitats i el sector en un portal web.