Saiz veu la regularització d’immigrants com un avanç cap a la integració i el PP i Vox la qualifiquen de “barbaritat”

“Un dia històric” per a Espanya, que emprén el camí cap a un model migratori “d’integració, convivència i compatible amb el creixement econòmic i la cohesió social”. Així veu la ministra d’Inclusió i Migracions, Elma Saiz, el nou procés de regularització extraordinària d’immigrants que ha aprovat este dimarts el govern i que suposarà la legalització de la situació administrativa de mig milió de persones. Una visió ben diferent d’este procés mostraven des de l’oposició. El PP ha qualificat d’”il·legal” i “frivolitat” la iniciativa, mentre que Vox ja ha anunciat que recorrerà en el Tribunal Suprem contra el reial decret, al qual s’ha referit com una “bogeria” i una “barbaritat”.

Elma Saiz ha assenyalat que, amb la tramitació urgent d'un reial decret per a la regularització de migrants que ha aprovat el Consell de Ministres, es recupera "l'esperit" de la iniciativa popular, que ha estat "massa mesos" bloquejada en el Congrés. Saiz ha recalcat que és una mesura que millora la vida de la gent, perquè els dona l'oportunitat de "viure amb igualtat de drets i oportunitats".

En referència als terminis i els tràmits del procés, la ministra d’Inclusió ha dit que és un mecanisme "senzill" i que trencar les "barreres burocràtiques del passat".

La portaveu del PP, Ester Muñoz, ha afirmat que la regularització extraordinària és "il·legal", ja que és massiva. “El que cal fer és regularitzar persona a persona”, ha assenyalat en arribar al Congrés. A més, ha criticat que la regularització estiga vinculada a la residència durant cinc mesos i no a l'ocupació i ha afirmat que la proposta és una crida "a les màfies" perquè continuen portant a persones i "posant vides en risc".

A Muñoz li resulta "curiós" que en un moment en què el govern espanyol està "totalment noquejat", hagen agafat "un projecte que està dènou mesos en el calaix", en referència a la Iniciativa Legislativa Popular, que està parada al Congrés per falta d’acord dels grups parlamentaris. En opinió de la portaveu del PP, l’executiu ha impulsat la regularització per a "intentar tapar" del que estan parlant tots els espanyols, és a dir, si "és segur agafar un tren", en referència als recents accidents en Adamuz (Còrdova) i Gelida (Barcelona). "Em sembla tan frívol com tot el que fa este govern", ha agregat la portaveu.

Vox ha anat més enllà. A més de criticar la mesura del govern, ha avançat que la seua formació acudirà al Suprem per a demanar la suspensió immediata de qualsevol regularització de caràcter extraordinari. La portaveu de Vox en el Congrés, Pepa Millán, creu que és una “barbaritat” concedir papers a qui puga acreditar almenys cinc mesos de residència a Espanya.

En esta línia, ha denunciat que el PSOE es “dessagna” i necessita recórrer a “la substitució del cens regularitzant immigrants”, la qual cosa suposarà, en la seua opinió, un atemptat a la identitat nacional i el col·lapse dels serveis públics, que "no suporten més tensió".

No tindre antecedents penals no significa no tindre antecedents policialsSindicat Unificat de Policia (SUP)

Este procés massiu de regularització no ha agradat a sectors com el policial, en considerar que s’implantarà “sense mitjans de reforç” i “posa en risc la seguretat”. Des del Sindicat Unificat de la Policia (SUP) matisen que “no tindre antecedents penals no significa no tindre antecedents policials”. Alerten de “l’efecte crida” i del “baló d'oxigen per a les màfies dedicades al tràfic d'éssers humans” que suposarà la mesura. A més, agreguen que no s’han previst reforços de mitjans.

En canvi, els secretaris generals de CCOO i UGT, Unai Sordo i Pepe Álvarez, per la seua banda, han valorat positivament el procés de regularització extraordinària i han reclamat agilitat en els tràmits. "La regularització és imprescindible", ha dit Álvarez en una roda de premsa junt a Sordo. "És una mesura positiva", ha afegit Sordo, que ha recordat que afecta persones que ja estan vivint a Espanya.

És un acte de justícia socialEntitats vinculades a l'Església

Per a entitats vinculades a l’Església, consideren que la regularització massiva és "un acte de justícia social”. El Departament de Migracions de la Conferència Episcopal Espanyola, Càritas, la Xarxa d'Entitats per al Desenvolupament Solidari i la Conferència Espanyola de Religiosos (Confer) han celebrat l'inici del procés, que veuen com un acte de justícia social i reconeixement a les persones migrants, les quals "amb el seu treball porten temps contribuint al desenvolupament del país fins i tot a costa de mantindre'ls en situació irregular", com expliquen en un comunicat conjunt.

Consideren que la regularització extraordinària és un complement imprescindible al Reglament d'Estrangeria, en oferir resposta als qui no poden acollir-se a les vies ordinàries.

Les últimes dades publicades per Càritas mostren que el 47% de les persones acompanyades per la institució el 2024 no tenia regularitzada la seua situació administrativa, la qual cosa equival a unes 550.000 persones. Una xifra que no para de créixer des de 2019, com alerta l'entitat.