El PNB votarà "no" al segon decret de vivenda i el primer queda pendent de la decisió de Junts

El govern espanyol apura els contactes amb els grups parlamentaris per a aconseguir els vots necessaris per a convalidar els dos decrets d’habitatge en la sessió extraordinària d’este divendres. Totes les mirades estan posades en Junts, que ha convocat per a este dijous a la nit una reunió d’urgència de la direcció executiva per a decidir el sentit del vot.

Coalició Canària també es reunirà este dijous de vesprada per a determinar si dona suport als dos textos. Mentrestant, el PNB ja ha avançat que votarà a favor, amb caràcter "crític", del primer decret, que concentra la majoria de les mesures, però rebutjarà el segon, que s’ha publicat este dijous en el BOE i que inclou la renovació automàtica dels contractes de lloguer.

La formació nacionalista basca considera que el primer decret és un "pegat puntual amb moltes mancances" i manté reserves sobre el seu impacte "real". També critica el govern per haver legislat "en calent".

El segon decret partix amb menys suports

Amb les incògnites encara obertes sobre el primer decret, el segon partix amb menys suport. El PP i Vox han confirmat que votaran en contra de tots dos, mentre que Podem, EH Bildu i ERC hi han anunciat el seu suport. A més, Podem ha comunicat este dijous que votarà a favor a petició del Sindicat de Llogateres, impulsor de l’acampada de la Puerta del Sol de Madrid, que de moment es manté.

Junts encara no ha aclarit la seua posició. La formació ja s'havia mostrat decebuda i preocupada pels decrets aprovats pel govern espanyol arran del cas de Maricarmen Abascal, l’octogenària desnonada a Madrid, i de les mobilitzacions socials convocades en diverses ciutats espanyoles.

Enmig de la incertesa, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha reclamat als grups parlamentaris que es pronuncien i que diguen "de quin costat estan", si del de la gent que habita les cases o del de les persones que hi fan fortuna.

La ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, defensarà este divendres el primer decret, sobre el qual el govern considera que hi ha més possibilitats d’arribar a un acord. El ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, serà l’encarregat de defensar el segon.

El govern preveu una ofensiva judicial contra els decrets

Isabel Rodríguez ha assegurat que "no té cap dubte" que hi haurà una ofensiva judicial de les empreses contra els decrets d’habitatge. La ministra defensa, però, que el primer text s’ha treballat amb rigor i reconeix que el seu departament ha centrat els esforços en este decret.

Rodríguez ha admés que el segon partix d’un procés d’escolta dels moviments socials, va més enllà de la Llei d’habitatge i "no ha estat treballat amb profunditat". El PP, per la seua banda, considera que els decrets són "un nyap que generarà multitud de litigis" als jutjats.

Bustinduy ha assegurat que queden 24 hores perquè "s’impose el sentit comú" i tiren avant els dos decrets. El ministre ha advertit que les formacions que els rebutgen pagaran, segons ha dit, "un preu polític i electoral molt car", i ha acusat els lobbies immobiliaris i financers de promoure una "campanya de la por".

Els promotors alerten d’una possible fugida d’inversió

L’Associació de Promotors i Constructors de Madrid (Asprima) ha demanat al Congrés que no aprove els decrets perquè, segons sosté, agreujaran el problema de l’oferta d’habitatge. L’organització assegura que, des que es van anunciar les mesures, s’han paralitzat dos operacions a la Comunitat de Madrid que preveien entre 600 i 700 habitatges de lloguer assequible.

Asprima alerta que "la inseguretat jurídica que provoquen estes mesures ja està ocasionant una fugida clara de la inversió" destinada a grans parcs d’habitatge de lloguer. El president de la CEOE, Antonio Garamendi, ha afirmat que "alguns van de Robin Hood i en realitat representen el xèrif de Nottingham".

La Federació d’Associacions d’Empreses Immobiliàries (Fadei) ha advertit que el problema no només serà que uns quants pisos desapareguen del mercat del lloguer, sinó també qui podrà accedir als que queden.