Margallo i Lerma coincidixen que la intervenció del rei va parar el colp d'estat del 23F: "Sense ell hauria triomfat"

La desclassificació dels documents secrets sobre l'intent de colp d'estat del 23F, aprovada pel govern espanyol 45 anys després, ha posat sobre la taula de debat alguns flocs al voltant dels quals encara planen incògnites, com ara el paper del rei emèrit, Joan Carles I, aquella vesprada. Dos polítics amb vinculació valenciana que visqueren en primera persona este episodi històric, l'exministre d'Afers Estrangers i exeurodiputat José Manuel García-Margallo i l'expresident de la Generalitat i exsenador Joan Lerma, reflexionen este dijous en Les notícies del matí sobre les implicacions de les noves revelacions que aporten els arxius acabats de conéixer. Tots dos han coincidit que l'actuació de Joan Carles I, que es va desvincular públicament del colp en un cèlebre discurs televisat ja de matinada, va ser fonamental perquè la presa de poder per part dels militars i encapçalada pel recentment difunt tinent general Antonio Tejero no hi prosperara.

Per a Margallo, que presenciava aquella sessió d'investidura de Leopoldo Calvo-Sotelo com a diputat de la UCD, la publicació dels informes fins ara ocults permet "acabar d'una vegada per totes" amb les teories conspiratòries que han tractat d'implicar el monarca en l'intent colpista. "Hi va estar implicat, però exactament per al contrari, per a parar-ho". A parer del polític arrelat a Xàbia, sense la intervenció de Joan Carles I "és molt possible que el colp haguera triomfat" i hauria desencadenat un període de "gran conflictivitat", fins i tot una guerra civil.

En la mateixa línia s'ha pronunciat Lerma, que va viure els fets des de la bancada del PSOE: "Tot el món ha vist amb claredat que l'eixida del rei és el que va dissoldre el colp d'estat". A parer de l'exmandatari autonòmic, l'aparició televisada de l'emèrit va ser una solució "molt positiva" perquè "va eliminar tota referència al fet que ell hi estiguera darrere". Així, opina que, encara que l'intent podria haver-se ampliat "a molta més gent que sabia o hi havia participat d'alguna manera", gràcies a Joan Carles I va quedar "limitada".

Margallo i Lerma han bussejat en els records que els evoca aquell episodi, en què han reconegut haver passat "autèntica por". Un dels moments que té l'expolític del PP al cap és quan el vicepresident Manuel Gutiérrez Mellado va forcejar amb els militars rebel·lats i va iniciar-se un tiroteig de vora un minut: "Va ser una cosa molt impressionant". "Començaren a disparar sense saber on, caigueren runes en la zona alta de l'hemicicle i a algun diputat li van caure al cap. No sabíem què passaria", ha afegit l'exsocialista.

Quant a les lliçons que es poden aprendre del 23F, Margallo ha reivindicat la transició democràtica, que ha donat "el període més llarg a Espanya amb una situació de llibertat i prosperitat". Ha lamentat, així mateix, el fet que "alguns sectors de l'esquerra intenten menysprear" este procés històric quan el reduïxen a una "operació de maquillatge", fent referència explícita a Podem i Sumar.

Lerma, per la seua banda, ha remarcat el valor de la Constitució espanyola i ha assenyalat que aquell colp d'estat frustrat va contribuir a convertir el país en una monarquia parlamentària, amb la sobirania residint en el poble, i a avançar cap a una "modernització" de la societat. S'ha mostrat partidari a reformar la carta magna, sempre d'acord amb els temps que vivim en cada moment.