El govern espanyol tira endavant la llei de memòria democràtica al Congrés amb el suport de Bildu

La nova llei de memòria democràtica podrà tirar endavant al Congrés gràcies a un acord que han tancat aquest dimarts els partits del govern espanyol amb EH Bildu. El PSOE i Unides Podem han pactat amb la formació nacionalista basca diverses esmenes a canvi del suport a la norma, que està actualment en tràmit parlamentari i es podrà aprovar definitivament a la cambra baixa. Una de les esmenes acordades és, per exemple, l'ampliació del límit temporal de 1978 a 1983 per a poder revisar més casos i perseguir vulneracions de drets humans a mans dels cossos policials ja ocorregudes en democràcia.

La portaveu d'EH Bildu al Congrés, Mertxe Aizpurua, ha anunciat en roda de premsa que han arribat a un acord amb l'executiu estatal per a ampliar la llei de memòria democràtica i, entre altres assumptes, augmentar el límit temporal de 1978 a 1983 perquè, segons ha assenyalat "les conseqüències del franquisme es van mantindre" en el temps i "això hauria d'haver-se reflectit".

Amb el suport explícit d'EH Bildu, el govern encapçalat per Pedro Sánchez té els vots necessaris per a tirar endavant la norma amb majoria simple. Té el suport del PSOE, Unides Podem, EH Bildu, el PNB, el PDeCat i Més País, suficient sempre que tinga lloc una abstenció en Ciutadans, que a hores d'ara sembla probable. No caldria, per tant, llum verda dels diputats d'Esquerra Republicana, que s'han mostrat reticents a votar a favor tot i que no es tanca a arribar a un acord amb l'executiu. En qualsevol cas, la posició del partit independentista, amb tretze diputats, no alterarà el resultat. 

La llei de memòria democràtica, aprovada pel Consell de Ministres el 2020, vol fer un pas més enllà de la llei de memòria històrica del 2007 impulsada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero. Entre altres aspectes, posa en l’epicentre el reconeixement de les víctimes i les persones exiliades durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.