L'Advocacia de l'Estat demana al Suprem que alce la suspensió i permeta votar els nacionalitzats per la 'llei de nets'

L'Advocacia de l'Estat ha demanat al Suprem que permeta votar les persones nacionalitzades a partir de la 'llei de nets'. L'Alt Tribunal va suspendre esta obtenció de la nacionalitat, i, per tant, el dret al vot a estes persones censades a l'estranger. El TS va considerar que s'havia de demostrar la descendència d'espanyols que van ser exiliats, com recollia l'esperit de la normativa, i no de migrants per motius econòmics.

La mesura cautelar del Suprem sostenia que hi va haver una instrucció del govern perquè no s'exigira demostrar la descendència d'exiliats. Així, argumentava el tribunal, podrien accedir a la nacionalitat i al vot, persones que no complien els requisits de la 'llei de nets'. L'Advocacia General de l'Estat depén orgànicament del govern d'Espanya, integrada en el Ministeri de la Presidència amb rang de Subsecretaria.

L'Advocacia de l'Estat ha advertit que l'avançament electoral ha fet créixer encara més la "impossibilitat material" de revisar els quasi 170.000 expedients als quals afecta la mesura cautelar adoptada pel Tribunal Suprem en relació amb el recurs interposat contra l'aplicació de l'anomenada Llei de Nets i el vot des de l'estranger.

En el seu escrit d'al·legacions, al qual ha tingut accés EFE, l'Advocacia destaca que si ja en un primer moment es va advertir de la impossibilitat de revisar eixos expedients quan es fixava l'1 de gener del 2027 "com a lapse temporal" per a poder certificar-los, eixa "impossibilitat material s'acreix" quan s'ha d'acurtar al pròxim dilluns 12 d'octubre, per exigir-ho la LOREG (Llei Orgànica de Règim Electoral General).

Segons explica, el cens a aplicar serà el tancat a 1 d'agost del 2026 per disposició i pronunciament exprés contingut en l'art. 39.1 de la LOREG, "de necessària observança i sense que puga ser desconegut per cap operador jurídic".

Cens electoral "vigent" per a les eleccions

"Sent este el cens electoral vigent i conforme al qual ha de regir-se el procés electoral en curs, este ha d'estar disponible el pròxim 12 d'octubre, als efectes de consulta i formulació si escau de reclamacions conforme al que es preveu en la LOREG", observa. D'esta manera, considera que tots els censats a l'estranger hauria de poder votar.

L'execució de l'acte del Suprem, assenyala, "requerix una adaptació informàtica que s'està desenvolupant. El Registre de Matrícula Consular no permet saber qui dels inscrits en el CERA (Cens electoral d'Espanyols de Residents Absents) són de la Llei de Memòria Democràtica (LMD) o d'un altre motiu, sense fer una comprovació manual, cas a cas, de les anotacions marginals practicades".

Per això, entén que l'afectació que poguera tindre la mesura cautelar acordada en el cens electoral i que en la pràctica considera impossible d'aplicar, implica el risc de la privació d'un dret fonamental com el del dret de sufragi.

"La necessària observança de les normes i tràmits previstos en la LOREGper a la celebració del procés d'eleccions generals que s'ha convocat impliquen que eixe risc es convertisca en sacrifici efectiu del dret sufragi actiu de les persones afectades per les mesures cautelars", alerta.

Quant a la petició formulada per la recurrent, el partit polític Vox, d'estendre l'efecte suspensiu dels efectes electorals de la inscripció en el CERA a les persones inscrites que van adquirir la nacionalitat per la Disposició Addicional per la qual va aplicar l'anomenada llei de Nets "constituïx una extralimitació no permesa" per la Llei.

"Totalitat de les persones inscrites en el CERA"

"I molt més encara que eixa exclusió dels efectes electorals afecte la totalitat de les persones inscrites en el CERA que van adquirir la nacionalitat per qualsevol de les vies previstes" en la dita Disposició Addicional de la Llei 20/2022 o Llei de Nets.

I és que, critica, "excedix del mateix àmbit de les pretensions que s'han exercitat pel recurrent en la seua demanda".

Explica que si bé la modificació o revocació d'una mesura cautelar pot trobar fonament en una alteració sobrevinguda de les circumstàncies, com és l'avançament electoral, en este cas no s'identifica circumstància que justifique l'ampliació de l'abast de la mesura cautelar.

Recorda que en el seu anterior escrit, l'Advocacia ja va denunciar "l'excés i els defectes jurídics i processals que, per a l'aparent salvaguarda dels principis de transparència i objectivitat del procés electoral, suposaran unes mesures en un procediment que excedix els límits de la mateixa jurisdicció contenciosa administrativa i del mateix objecte del procés així com de les parts que l'integraven".

Tot això a més "per a aconseguir la revisió d'una instrucció del 2022 que els mateixos recurrents no havien impugnat en els quatre anys previs pels cursos previstos en el nostre dret administratiu, introduint en eixa funció la Junta Electoral Central".