Directes
Ara en la televisió
ALTA TENSIÓ
Ara en la ràdio
PODRÍEM FER-HO MILLOR
Podríem fer-ho millor: streaming

Les empreses tenen sis mesos per a acabar amb la desigualtat laboral de gènere

El govern espanyol també aprova la llei contra el frau fiscal, que redueix el pagament en efectiu i prohibeix les amnisties.

Les ministres d'Igualtat, Treball i Hisenda, després de la compareixença que han oferit després del Consell de Ministres d'aquest dimarts / Juan Carlos Hidalgo (Efe)

Acabar amb la bretxa salarial que castiga les dones. Amb eixe objectiu el Consell de Ministres d’aquest dimarts ha aprovat dos reials decrets que obligaran les empreses, d’una banda, a elaborar un registre amb les taules retributives i a fer una auditoria retributiva si tenen més de cinquanta treballadors; i, de l'altra, a dissenyar un pla d’igualtat que haurà d’estar negociat amb els agents socials.

Aquesta nova normativa pretén posar fi a la bretxa retributiva, que la ministra d’Igualtat, Irene Montero, ha xifrat en el 22% a Espanya, i també lluitar des de la base contra la violència masclista. La responsable d’Igualtat ha explicat que la dependència econòmica que tenen moltes dones de la seua parella, per la impossibilitat d’integrar-se en el mercat laboral o de fer-ho en les mateixes condicions que els homes, és la base de moltes actituds masclistes.

D’acord amb el decret llei que persegueix les diferències salarials, les empreses disposaran de sis mesos per a adaptar un registre salarial i, a més, hauran de fer una auditoria retributiva. Es tracta d’un camí per a donar “ferramentes de transparència retributiva perquè afloren les desigualtats salarials”, com ha indicat la ministra Irene Montero.

“S’ha acabat que un home i una dona puguen percebre retribucions diferents per un mateix treball”, ha sentenciat la ministra de Treball, Yolanda Ramos, ja que el seu departament ha col·laborat amb el d’Igualtat en l’elaboració dels reials decrets. Així mateix, Ramos ha ressaltat que el registre de les retribucions també garanteix “el dret a la transparència retributiva” dels assalariats. També s’ha mostrat convençuda que el nou registre servirà per a avaluar tots els llocs de treball d’una empresa, independentment de qui els desenvolupe, i per a retindre el talent femení en les companyies, ja que s’evitaran els greuges salarials cap a les dones.

Totes les parts de l'empresa pactaran com acabar amb les desigualtats

D’altra banda, el més destacable del decret llei que obligarà les empreses a elaborar els plans d’igualtat és que aquest document estiga pactat amb els sindicats, el que implica acordar, entre totes les parts integrants de l’empresa, els mecanismes per a acabar amb les desigualtats, com ha argumentat Irene Montero.

Els plans d'igualtat de les empreses de més de cinquanta treballadors informaran de la classificació professional, de la formació que ofereix l'empresa, de la promoció professional o de les condicions de treball, inclosa l’auditoria salarial entre dones i homes, així com de l'exercici corresponsable dels drets de la vida personal, familiar i laboral de l'empleat. També han de contemplar les retribucions, la infrarepresentació femenina si n'hi haguera i els plans de prevenció de l'assetjament sexual i per raó de sexe.

Les dues ministres implicades en aquesta nova normativa han assenyalat que els decrets que desenvolupen la llei d’igualtat laboral situen Espanya en l’avantguarda de la igualtat en l’àmbit laboral. Díaz apuntava que estem davant “una fita històrica”, perquè “Espanya se situa en la millor situació de transparència retributiva dels països de l’entorn”. A més, tant ella com la seua companya de govern, Irene Montero, han remarcat la necessitat d’aprovar aquests dos decrets llei en plena crisi derivada de la pandèmia, perquè la precarització del mercat laboral femení o les dificultats per a trobar treball després de ser acomiadades està suposant un retrocés en molts drets conquerits per les dones.

Setge als pagaments en efectiu

D’altra banda, l’executiu espanyol també ha aprovat l’avantprojecte de llei contra el frau fiscal que implicarà, entre altres aspectes, la prohibició de les amnisties fiscals i la limitació del pagament en efectiu, que es redueix dels 2.500 euros actuals als mil euros per a transaccions entre empreses i professionals. Tot i que aquesta mesura no afecta els pagaments dels consumidors finals, la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha avançat que la intenció del govern és anar progressivament disminuint les quantitats que es poden pagar en efectiu per a combatre l’economia submergida.

Així mateix, aquest avantprojecte també elimina les amnisties fiscals. “S’ha acabat beneficiar els evasors”, afirmava Montero, qui argumentava que aquesta actitud suposava un greuge als ciutadans que compleixen les seues obligacions fiscals. Respecte a la llista de morosos que cada any publica Hisenda, es baixarà el llindar de deute que comporta la inclusió en la llista d'un milió a 600.000 euros, amb la intenció d’agilitzar el pagament dels deutes pendents.

La normativa aprovada aquest dimarts també prohibeix el maquinari de doble ús, que utilitzen les grans companyies per a fer una doble comptabilitat, i estableix més mesures de control per a les criptomonedes, conegudes popularment com a monedes virtuals. Segons ha defensat la ministra d’Hisenda, totes aquestes mesures permetran la recaptació de fins a 800 milions d’euros addicionals en un sol exercici.