Educació demana als sindicats que tornen a la negociació: "Ahí podrem arribar a punts de trobada més fàcilment que al carrer i amb manifestacions"

Tres dies abans que comence la vaga indefinida en l'ensenyament públic no universitari, les posicions entre la Conselleria d'Educació i els sindicats convocants continuen llunyanes i el diàleg està trencat. La consellera, Carmen Ortí, ha fet este divendres una nova crida perquè es "repensen" tornar a la taula sectorial de negociació: "Ahí podrem trobar més fàcilment punts de trobada que al carrer i fent manifestacions", ha dit, en declaracions als mitjans de comunicació després d'una reunió interna entre alts càrrecs de la Conselleria per a avaluar l'estat de la situació. Ara mateix, les diferències entre la Generalitat i els cinc sindicats que convoquen la vaga —STEPV, CCOO, UGT, CSIF i ANPE— semblen irreconciliables i aboquen a una parada general que, tret d'un acord in extremis este cap de setmana, començarà dilluns, 11 de maig, i s'estendrà fins al final del curs. Serà la primera de caràcter indefinit en l'educació en quatre dècades.

Ortí ha admés que "difícilment" es podran reprendre les converses abans que la setmana que ve comence l'aturada general, però ha reiterat diverses vegades que no tanca "cap porta" i que està "oberta" a continuar negociant amb els sindicats docents per a reconduir la situació. Ha reconegut que li "preocupa" tant la durada com el fet que puga tindre un "seguiment massiu".

"Continuem en la nostra posició de diàleg, escoltar i arribar a millores", ha insistit la consellera, que ha dit que en el govern valencià "coincidixen" amb els plantejaments dels representants sindicals "en molts temes", i s'ha mostrat confiada que poden treballar "de la mà" en l'elaboració de "propostes positives" per a tota la comunitat educativa. La condició que els posa —ha dit— és que es respecte "la protecció de l'alumnat" i el dret a ser avaluats com toca.

L'última reunió de la taula sectorial entre els sindicats i la cúpula d'Educació va acabar este dijous sense entesa i amb els ponts trencats. Els representants dels docents van rebutjar la proposta que va posar damunt de la taula l'administració autonòmica, que contemplava un increment salarial progressiu en tres anys de 75 euros bruts mensuals, per considerar que era "indignant" i no respon al conjunt total de peticions que el col·lectiu reivindica des del final del curs passat. Més enllà d’un increment salarial, els docents reclamen reduir la burocràcia i les ràtios d'alumnes, millorar i modernitzar les infraestructures educatives, augmentar les plantilles professionals i fomentar l’ús del valencià.

A més, els sindicats lamenten que Educació haja condicionat la negociació al fet que accepten la proposta de servicis mínims, que és del 100% en el cas de segon de batxillerat. La consellera Ortí ha confirmat hui que este plantejament és "ferm" perquè l'obligació del seu equip és garantir la "tutela de l'alumnat" i que puga ser "avaluat en condicions òptimes d'objectivitat" de cara a les proves d'accés a la universitat. "Entren en un procediment en concurrència competitiva amb altres alumnes i no dur la preparació adequada pot causar-los una situació irreversible de per vida", ha advertit Ortí. És una línia argumental que ja va exposar la vespra en una carta dirigida als pares i mares, criticada per part del professorat i els sindicats, en què insistia que l'avaluació dels alumnes d'últim curs és innegociable i advertia que cap estudiant o família pot ser "captiva" d'un conflicte sindical.

De nou, la consellera ha apel·lat a la "responsabilitat" dels docents i ha explicat que la prioritat ara mateix, de cara a la vaga, és "garantir" el compliment dels servicis mínims, però que això no és incompatible amb el fet de "tornar a parlar". "Estem oberts a reconduir la situació", ha assegurat.

Calendari de negociacions

Ortí ha defensat la proposta d'increment salarial que els sindicats rebutjaren dijous i que, segons ha insistit, situaria els professionals valencians de l'ensenyament "entre els cinc més ben pagats de tot l'estat espanyol". Així mateix, ha recordat que fa dos mesos es va establir un calendari de negociació per a anar abordant els temes "un darrere de l'altre, de manera ordenada" i ha lamentat que en el primer cas, relatiu a les retribucions, "ja hi va haver desacord total". També ha dit que la Conselleria ha plantejat un pla Simplifica en l'ensenyament per a reduir la burocràcia i s'ha posat damunt de la taula un pla director sobre infraestructures que aborda el confort tèrmic, una de les reclamacions dels sindicats. "Tenim intenció de dialogar i arribar a acords però, si en el primer pas ja tenim un desacord, és difícil avançar", ha retret.

Primeres demandes judicials pels servicis mínims

Este dijous, els sindicats convocants de la vaga ja van deixar clar el desacord amb les instruccions de servicis mínims que ha decretat la Generalitat per a la vaga, que consideren "abusius" i entenen que vulneren este dret constitucional dels professionals. CCOO ja va anticipar que estudiaven una demanda judicial, i este divendres la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) ha presentat un recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia contra la Generalitat, segons han informat en un comunicat.

Les mobilitzacions ja han començat i, quan falten menys de 72 hores per al tret d'eixida de la vaga indefinida del professorat de l'ensenyament públic no universitari, els sindicats que la convoquen, que són els cinc que tenen representació en la taula sectorial, sumen suports de la societat civil. La Plataforma per l'Ensenyament Públic i FAMPA València, la Federació d'Associacions de Mares i Pares, han anunciat que secunden la protesta convocada per a exigir al Consell millores en l'educació pública i dels salaris del col·lectiu docent. El Sindicat d’Estudiants del País Valencià també ha fet una crida a unir-se a les mobilitzacions com a senyal de suport a les reivindicacions de la comunitat educativa.