Crònica de dues investidures fallides: així van ser les del 2016 i el 2019

L'escenari de repetició electoral arran d'una investidura fallida, tot i allunyar-se gràcies als acords que han fet la socialista Francina Armengol nova presidenta del Congrés, no seria cap novetat a Espanya.

El bloqueig institucional -derivat d'un hemicicle més fragmentat i amb vetos entrecreuats- va ser el protagonista de l'inici de les dues legislatures anteriors. De fet, entre les eleccions de desembre del 2015 i la investidura de Rajoy l'octubre del 2016 vam tindre un govern estatal en funcions 314 dies.

En els comicis el PP havia perdut la majoria absoluta i Rajoy va decidir declinar la proposta del rei de ser candidat. Això va obrir la porta al PSOE de Pedro Sánchez, que va arribar a un pacte de govern amb un Ciutadans liderat per Albert Rivera.

La negativa a aquesta entesa per part d'Unides Podem, encapçalat per Pablo Iglesias, va fer que la investidura de Sánchez fallara i el 26 de juny del 2016 se celebraren noves eleccions.

En aquesta convocatòria, però, el Partit Popular va millorar els resultats i Rajoy sí que va acceptar presentar-se a la investidura. El gir a la dreta de Ciutadans va facilitar l'assoliment d'una majoria en favor del candidat popular, per a la qual es necessitava l'abstenció del PSOE.

La direcció socialista s'hi va negar, un posicionament que va obrir una crisi en el partit. Sánchez va ser forçat a dimitir com a secretari general i finalment Rajoy va ser investit president el 26 d'octubre del 2016 en segona votació gràcies a l'abstenció socialista.

La investidura del 2019 també va ser moguda i va acabar en una repetició electoral. El PSOE va guanyar els comicis del 28 d'abril després de la moció de censura contra Rajoy que havia portat Sánchez a La Moncloa, però no va aconseguir suports.

No hi va haver acord amb Ciutadans, ni amb Unides Podem, ni amb partits nacionalistes. Així, després de dues rondes d'investidura fallides, el rei convocà eleccions per al 10 de novembre.

El PSOE, Unides Podem i Ciutadans van perdre representació i el PP i Vox en van guanyar. Amb la lliçó apresa, Sánchez i Iglesias pacten el primer govern de coalició estatal de la democràcia. L'actual president en funcions va ser investit en segona votació per majoria simple de 167 diputats i diputades.