El cònsol d'Ucraïna a la Comunitat Valenciana demana a la Generalitat ajuda humanitària urgent i dispositius d'acollida

L'atac massiu per terra, mar i aire que ha llançat l'exèrcit rus contra Ucraïna ha desfermat el pànic entre la població del país i la preocupació màxima entre les diferents comunitats ucraïneses establides a la Comunitat Valenciana, que segueixen amb l'ai al cor les notícies que els arriben des de la zona zero de la guerra. El cònsol honorari d'Ucraïna a la Comunitat Valenciana, Pablo Gil, s'ha reunit aquest divendres amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, i li ha demanat que envie ajuda humanitària al país de manera urgent.

En la trobada també estaven presents la cònsol a Barcelona, Anastasia Nehoda i el president de l'Institut 9 de Maig, Andreu Yakubuv-Trembach. Els representants de la diplomàcia ucraïnesa han tornat a demanar al govern valencià que intercedisca perquè totes les institucions públiques i les entitats empresarials trenquen qualsevol classe de relació econòmica, cultural i institucional amb Rússia. També que oferisca opcions d'acollida en el territori per a la població refugiada que isca d'Ucraïna fugint de la guerra i que faça arribar al país béns de primera necessitat com sang i medicines. 

La ciutat de València ja s'ha oferit a acollir persones que abandonen Ucraïna després de la invasió de Rússia. En un missatge a través de Twitter, l'alcalde, Joan Ribó, ha posat els recursos municipals a la disposició dels governs autonòmic i estatal per a treballar en un dispositiu d'acollida. "Els valencians i valencianes enviem tota la nostra solidaritat a la població civil víctima d'aquest conflicte bèl·lic", rediu la publicació. 

Diversos països de la Unió Europea han començat a preparar plans específics per a fer front a l'arribada d'un gran nombre de persones que fugen de la crisi a Ucraïna, segons ha apuntat aquest dijous la comissària d'Interior Ylva Johansson. Segons les Nacions Unides, entre un i cinc milions de refugiats ucraïnesos podrien escapar del país en els pròxims dies. Polònia, país fronterer amb Ucraïna, ja ha fet el primer pas i ha preparat diversos centres de recepció per acollir vora 30.000 persones per dia.