El Congrés tomba el decret de pròrroga dels lloguers amb els vots en contra del PP, Vox i Junts
El PNB s'ha abstingut en la votació i ara s'obri un període d'incertesa per a milers de llogaters a Espanya que s'havien acollit a la mesura
El ple del Congrés ha derogat este dimarts, amb la majoria que sumen el PP, Vox i Junts, el decret llei que permetia prorrogar dos anys els contractes de lloguer que vencen entre el 21 de març del 2026 i el 31 de desembre del 2027 i limitava al 2% la pujada que els propietaris podien aplicar. El Partit Nacionalista Basc (PNB) s'ha abstingut en la votació, mentre que els altres aliats parlamentaris habituals del govern de coalició PSOE-Sumar hi han votat a favor.
A partir d'ara, s'obri una situació d'incertesa per a milers i milers de llogaters a Espanya que havien demanat la pròrroga dels contractes emparant-se en esta norma promoguda per Sumar des del Consell de Ministres i que, un mes després d'aprovar-se, ha quedat sense vigència perquè el Parlament espanyol no l'ha convalidada.
En concret, el decret llei ha decaigut per 177 vots en contra (PP, Vox, Junts i UPN), 166 vots a favor, (els grups de l'esquerra més CC) i 5 abstencions (PNB), després que la presidenta de la cambra, Francina Armengol, desallotjara de l'hemicicle un grup d'inquilines afectades que proferien crits de protesta.
Després de la votació, el ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, ha anunciat al passadís que el govern espanyol portarà esta norma al Congrés "les vegades que facen falta". "Insistirem fins que siga realitat", ha promés el ministre, que s'ha mostrat convençut que la dreta no ha donat "un sol argument real per a votar-hi en contra" i que ho ha fet per "tacticisme" i "entossudiment ideològic". Una actitud que, a parer d'ell, "pagarà molt car". La vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha fet una crida a la mobilització social.
El debat celebrat este dimarts al ple del Congrés sobre el decret llei que prorroga els contractes de lloguer ha tornat a evidenciar la fractura ideològica que existix en política de vivenda i la tensió entre el model intervencionista de l'esquerra i el liberal o de mercat de la dreta. La norma afecta una mica més d'un milió de contractes i uns 2,7 milions d'inquilins, la meitat concentrats a Madrid, Catalunya i Andalusia, segons dades de l'executiu estatal.
Pràcticament tots els grups parlamentaris, a excepció de Sumar, coincidixen que la derogació obri un escenari d'"inseguretat jurídica" per a arrendadors i arrendataris. Alguns juristes apunten que en este nou escenari es pot obrir una onada de litigis sobre si les pròrrogues sol·licitades durant la vigència del decret continuen sent vàlides o es consideren nul·les, ja que no hi ha doctrina al respecte.
Més llegit
-
Fins a 3.700 euros anuals per anar a treballar en bici: la mesura belga que proposen copiar a Espanya
-
Detenen el jove que va intentar matar un home a tirs prop del Palau de Congressos
-
La caiguda global de Microsoft deixa en tot el món usuaris sense correu electrònic des de dijous
-
L’alacantí Yerai Cortés guanya un Latin Grammy en una gala coronada per Rosalía
-
Comença la neteja de la plaça de l'Ajuntament de València amb l'alçament de l'acampada per la vivenda
-
La caiguda de Microsoft continua en una vintena d’aplicacions i afecta setanta països