El Congrés aprova la nacionalitat espanyola per als sahrauís nascuts abans del 1977 i els seus descendents

El Congrés ha aprovat este dijous la llei promoguda per Sumar perquè els nascuts al Sàhara Occidental abans del 1977 i els seus descendents puguen ser espanyols, en un pas que la majoria dels partits i els representants sahrauís (naturals del Sàhara Occidental) que han assistit al debat, consideren “històric”. La votació ha tirat avant, com estava previst, amb el suport dels socis de l'Executiu, l'abstenció de PP i Junts i el vot en contra de Vox: 168 sís, 31 nos i 145 abstencions.

La llei, de la qual segons els col·lectius sahrauís podrien beneficiar-se entre 80.000 i 120.000 persones, ve a reparar en part l'“abandó” en què consideren que els ha deixat l'Estat espanyol des de fa mig segle, quan es van firmar els acords del 14 de novembre del 1975, pels quals Espanya va cedir l'administració del Sàhara Occidental.

Tots els diputats que han donat suport a la llei han aplaudit al final de la votació, molts dempeus, excepte els socialistes, i dirigint la mirada a la tribuna de convidats, on un grup de sahrauís ho celebrava amb el signe de la victòria.

Durant el debat, que s'ha centrat en les esmenes que han arribat vives, en este cas totes del PP i que han sigut rebutjades, el PSOE s'ha arrogat el mèrit d'esta norma, en subratllar el diputat Artemi Rallo que no seria possible “si no comptara amb l'impuls i el lideratge” del govern progressista que encapçalen els socialistes.

No obstant això, el PSOE va ser l'únic partit que va rebutjar la presa en consideració de la llei el 25 de febrer del 2025 i el responsable, segons els seus socis de Sumar, que romanguera enterrada en un calaix durant més d'un any.

Tesh Sidi, la diputada de Sumar nascuda en un camp de refugiats sahrauí i xiqueta acollida a Espanya, ha sigut la protagonista d'este debat on ha advertit abans de la votació que no compartix “cap abstenció” que es puga plantejar: “Una abstenció o un no és estar del costat del Marroc”, ha advertit la diputada.

Amb l'aprovació de la llei, Tesh Sidi ha assenyalat que es torna el DNI espanyol a aquells sahrauís que un dia el van tindre “i este Estat els el va llevar”. Es repara així una “injustícia històrica”, ha subratllat.

Per la seua banda, el PP ha centrat la defensa de les seues esmenes a atacar els socialistes per abandonar la “tradicional neutralitat activa” en la qüestió del Sàhara Occidental, el març del 2022, i alinear-se amb Rabat, donant suport al seu pla d'autonomia per a l'excolònia espanyola.

El seu diputat Pedro Muñoz també ha criticat Sumar per impulsar esta llei, a més de per convicció, per a “llavar la seua consciència” perquè no ha eixit “per dignitat” d'un govern que havia abandonat la causa sahrauí. Ha assegurat que continuen defensant que els sahrauís es puguen nacionalitzar, però “no per carta de naturalesa” com establix la llei. Igualment, ha exigit al govern que explique “per què van entregar el Sàhara a la sobirania marroquina”. 

Una exigència que han repetit altres portaveus de l'esquerra i alguns, com el PNB i EH Bildu, que han reclamat revertir el suport de Sánchez respecte del pla autonomista del Marroc sobre el Sàhara. També Junts i ERC, que ha lamentat que hagen “traït” les esperances dels sahrauís, una “vergonya” que pesarà sobre ells. Mentrestant, Podem ha advertit que no toleraran que la llei servisca d'“excusa” per a acabar amb el dret d'autodeterminació del poble sahrauí.

El debat d'esta iniciativa es produïx enmig de la crisi de Ceuta després de l'entrada massiva de migrants els passats 30 i 31 de juliol i el paper que va poder jugar el Marroc i alguns grups es pregunten si la seua aprovació tindrà alguna resposta per part de Rabat.

La nova llei ha d'anar ara al Senat, on en ser probablement esmenada, haurà de tornar a la cambra baixa per a la seua aprovació definitiva.