Les claus de la divisió interna del Partit Popular

La d'aquest dijous és l'última batalla d'una guerra encoberta que la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i el president del Partit Popular, Pablo Casado, mantenen des de fa tres anys. Pràcticament des del moment en què ell la va triar com a candidata a presidir l’autonomia. 

La carrera de Díaz Ayuso, del compte de Twitter del gos d'Esperanza Aguirre a presidir la Comunitat de Madrid, ha sigut meteòrica, al mateix temps que una font permanent de conflictes per a Pablo Casado, que el 2019 la va designar com a candidata a presidenta. 

Des del primer moment, ella va deixar clar que volia una carrera més llarga. No s'ha limitat mai a la política autonòmica, com altres responsables, i sempre ha tingut com a adversari qui en teoria és l'objectiu de Casado: Pedro Sánchez.

Ayuso assumeix el paper de cap de l'oposició amb una audàcia que molts atribueixen al seu cap de gabinet, Miguel Ángel Rodríguez, que està acostumat a la polèmica des que era portaveu del govern d'Aznar, de qui Ayuso també sent el suport. L'altra protectora, Esperanza Aguirre, també li fa costat en l'enfrontament amb Casado per a aconseguir el PP madrileny.

A Ayuso no li importa que l'home de Casado en aquest cas siga l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida. Tampoc no li va importar decidir pel seu compte avançar les eleccions, on va arrasar i el mateix Casado va voler aprofitar l'estela.

Buscant resultats similars a Castella i Lleó s'ha trobat que ara necessita la ultradreta i, de nou, la discrepància. Casado voldria evitar Vox, mentre que ella, no. Del final d'aquesta guerra dependrà qui intentarà tornar amb el Partit Popular a La Moncloa.