Benavent sobre el 'call center' d'Imelsa: "En tensar-se el servei i veient que se li podia desmuntar, el meu sogre es va tornar boig"

L'exgerent d'Imelsa, Marcos Benavent, s'ha desdit de la declaració incriminatòria que va donar peu a la investigació judicial pel presumpte aparaulament del call center a l'empresa de la Diputació de València. "De l'adjudicació, no en sé res", ha manifestat ara, set anys després, quan ha reduït davant el tribunal a la categoria "d'intuïcions" les acusacions que va fer a la Guàrdia Civil i al magistrat d'instrucció. El ionqui dels diners ha justificat aquelles declaracions en la voluntat de venjar-se del sogre, Mariano López Sancho, quan aquell va facilitar la divulgació, a través de la llavors diputada d'EUPV Rosa Pérez Garijo, dels àudios incriminatoris que Benavent havia fet a polítics i càrrecs públics. Aquestes gravacions estan en l'origen del cas Taula, del que el juí actual és una peça separada, la tercera que arriba a la fase oral.

"Vaig provocar aquell mal per a perjudicar-lo. Havia de perjudicar-lo a ell, a (Alfons) Rus i a tots els que poguera, perquè era la meua estratègia de defensa", ha manifestat, en la mateixa línia del que manifesta des que va canviar d'advocat, l'octubre de 2021.

En les declaracions originals, el 2015, que aquest dijous s'han tornat a exhibir per a evidenciar les contradiccions, Benavent assegurava que el servei li'l va adjudicar a dit a l'exsogre l'expresident de la Diputació de València, Alfons Rus, amb participació determinant de l'alt funcionari de la corporació provincial, Salvador Deusa, a qui va atribuir la confecció dels plecs a mida i pressions per a facilitar l'adjudicació. Deusa, Rus i López Sancho, tots tres naturals de Xàtiva, han negat les acusacions durant la vista oral.

El meu exsogre s'ho va prendre com una cosa personal. Es va tornar boig i va tirar pel carrer del mig. No va valorar el dany que podia provocar

Tot va passar amb el divorci del ionqui dels diners de la filla de López Sancho de rerefons. Segons el ionqui dels diners, la relació amb l'exsogre era "inexistent" en aquell punt, però les queixes pel funcionament del call center i els requeriments de millora van fer explotar el cas. López Sancho, ha manifestat, "es va tornar boig", perquè s'ho va prendre com una qüestió personal. "Arribàrem a plantejar la rescissió, perquè no veiem que s'anara a resoldre".

"Sembla que, en tensar-se el servei (del call center), veient que se li podia desmuntar el que tenia organitzat, que jo ho desconeixia, es va tornar mig boig i va tirar pel carrer del mig. No va valorar el dany que podia provocar i va provocar... Ací està la dona i la cunyada [processades en la causa], fins a aquest nivell hem arribat", ha destacat.

Benavent, que ha passat de col·laborar amb la justícia a desdir-se de totes les acusacions passades, després del canvi d'advocat, ha exposat en seu judicial el motiu perquè creu que l'ha volgut emprenyar el sogre, una voluntat de perjudicar-lo que aquest ha reconegut públicament i que creu que va més enllà del conflicte familiar amb el divorci. Considera l'exgerent d'Imelsa que, davant la investigació i les peticions d'informació sobre el call center, liderades per Pérez Garijo, López Sancho va intentar pactar protecció amb la diputada a canvi d'una peça major, les gravacions incriminatòries a càrrecs públics fetes durant anys per Benavent.

El cap de gestió tributària es declara innocent

Abans de l'exgerent d'Imelsa ha declarat una de les persones assenyalades en la declaració inicial de Benavent, com a presumptes col·laboradors de la trama, l'investigat Ricardo Francisco de Angel Marín, cap de servei de gestió tributària a la Diputació de València. El processat ha desmentit totes les acusacions, començant per tota relació personal amb els acusats, i ha justificat en l'operativa burocràtica i jeràrquica la seua presència en algunes fases del procés d'adjudicació i control del servei, la utilitat del qual ha defés.

Ha destacat el funcionari la seua oposició contra els intents de fer-lo responsable del contracte, per orde de l'excap de gabinet de Rus, Emilio Llopis, quan aquesta atribució de funcions, "ni podia ni havia de ser". L'assignació, ha recordat, li la va traslladar el diputat responsables d'empreses públiques, Rafael Pérez, quan ell depenia organicament del responsable de Modernització i Gestió Tributària, José Manuel Haro. Aquesta suposada confusió, ha lamentat, l'ha perseguit fins al dia del juí. "No vaig arribar a entendre mai com s'han passat tot el temps dient que jo era el responsable del contracte, quan no tenen res a veure Imelsa i el contracte amb la diputació i la gestió tributària. És una cosa que no he entés i que m'ha afectat molt", ha exposat.