Reunió d’urgència a la UE per l’escalada al Pròxim Orient

Els ministres d’Afers Estrangers de la Unió Europea s’han reunit este diumenge a la vesprada per videoconferència per a analitzar l’escalada del conflicte al Pròxim Orient. La trobada, convocada per l’alta representant per a la Política Exterior, Kaja Kallas, ha servit per a abordar la situació i coordinar una resposta comuna.

La UE ha advertit que el Pròxim Orient “té molt a perdre” amb una guerra prolongada i ha exigit “la màxima moderació”. També ha instat a evitar una escalada amb “conseqüències imprevisibles, també en l’àmbit econòmic”, i ha subratllat la importància de no interrompre vies marítimes crítiques com l’estret d’Ormuz.

El ministre espanyol d’Afers Estrangers, José Manuel Albares, ha fet una crida a la desescalada i ha insistit en la necessitat de coordinació per a protegir els ciutadans europeus que es troben a la zona. També ha reiterat la condemna a la repressió del règim iranià.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha reclamat a l’Iran un canvi de règim i una transició creïble cap a la democràcia.

Les reaccions s’han estés a altres capitals. El president rus, Vladímir Putin, ha qualificat de “cínica violació del dret internacional” la mort d’Alí Khamenei, mentre que el papa Lleó XIV ha demanat diàleg i la fi de l’escalada bèl·lica.

Des de Barcelona, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha apel·lat a una “desescalada immediata” i a reprendre el diàleg com més prompte millor. Ha afirmat que es pot estar en contra d’un “règim odiós” com el de l’Iran i alhora rebutjar una “intervenció injustificada”, en referència als atacs dels Estats Units i Israel. Sánchez ha advertit que el món es troba en una disjuntiva clara entre “guerra o pau” i ha defensat que totes estes accions vulneren el dret internacional i afecten centenars de vides innocents, amb risc d’inestabilitat global.

En este context, la Unió Europea insistix en la necessitat de contindre la tensió i mantindre obertes les vies diplomàtiques davant d'un escenari que combina impacte humanitari, riscos econòmics i incertesa internacional.