Tamer Hamdan, palestí: “Vivim un genocidi en directe”

La diàspora palestina ha vist en l'últim any com la represàlia d'Israel per l'atac de Hamàs el 7 d'octubre ha posat fi a la vida d'almenys 42.000 gazians i gazianes. Este és el cas de Tamer Hamdan, que viu a València.

Espanya va repatriar la dona, els germans i els pares. Són de Beit Hanoun, al nord-est de la Franja. "Fou la primera ciutat bombardejada, destruïda, no hi ha ningú que visca allà", explica. Tamer encara té sogres, oncles i cosins que malviuen a camps de refugiats com Jabalia o Nuseirat.

Són àrees superpoblades i sense recursos. Ni menjar, ni aigua, ni higiene. "No són segures, a la zona a la qual et diuen que has d'anar et bombardegen", lamenta.

L'oncle de Tamer és metge a l'Hospital de Deir al-Balah, testimoni en primera persona del col·lapse de la sanitat a l'enclavament. "El bombardegen cada dia, pràcticament no poden atendre ningú, una infecció implica la mort".

Des de València, reben les notícies dels seus amb l'ai al cor. "Estem partits entre ací i allà. Vivim un genocidi en directe".