Suècia i Finlàndia sol·liciten l’ingrés en l’OTAN

Els ambaixadors de Suècia i Finlàndia davant l'OTAN han entregat aquest dimecres la sol·licitud d'ingrés a l'Aliança Atlàntica en la seu de l'organització, a Brussel·les, on s'han reunit amb el secretari general. "És un bon dia, un moment històric", ha declarat Jens Stoltenberg. L'acte, emés en directe en la pàgina web de l'OTAN, té lloc després que els països reberen el suport parlamentari per a adherir-se a l'Aliança. La decisió formal l'anunciava aquest dimarts la primera ministra sueca, Magdalena Andersson, en una roda de premsa conjunta amb el president de Finlàndia, Sauli Niinistö, de visita oficial a Estocolm.

L'anuncia es produïa poc després que l'Eduskunta (Parlament finlandés) ratificara per una àmplia majoria l'ingrés del país en l'Aliança, aprovat dos dies arrere pel president i el govern, i que l'executiu suec anunciara dilluns que demanaria l'entrada en l'OTAN. La sol·licitud d'ingrés la va aprovar formalment diumenge el president, Sauli Niinistö, i el govern de coalició que lidera la primera ministra, Sanna Marin.

L'accés de Suècia i Finlàndia en l'OTAN posarà fi a quasi huit dècades de no-alineament.

La ministra d'Afers Estrangers de Suècia, Ann Linde, va signar aquest dimarts la sol·licitud per a ingressar en l'OTAN, l'endemà que la primera ministra, Magdalena Andersson, anticipara la voluntat del país d'entrar a formar part de l'Aliança Atlàntica. Durant l'acte de la firma, Linde ha destacat que les autoritats "creuen que és el millor per a Suècia".

Per a consumar-se l'ingrés de Suècia i Finlàndia, cal l'aprovació unànime dels països de l'organització transatlàntica, un consens que encara no s'ha aconseguit. Turquia s'oposa, de moment, perquè considera que els dos països nòrdics mantenen una política d'acolliment de militants kurds.