Rutte reclama que Europa assumisca més pes en la seua defensa per a no dependre tant dels EUA

El secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, ha afirmat este dilluns que els aliats europeus i el Canadà han d'assumir un paper més important en la seua pròpia defensa perquè "no és sostenible" que els Estats Units continuen suportant el mateix nivell de responsabilitat en la seguretat de l'Aliança.

En la roda de premsa prèvia a la cimera de l'OTAN que comença este dimarts a Ankara, Rutte ha assegurat que els països aliats han de "reequilibrar" el repartiment de les càrregues en matèria de defensa i convertir en capacitats reals els compromisos adquirits en la cimera de l'any passat celebrada a la Haia.

Més despesa militar i suport a Ucraïna

Els 32 caps d'estat i de govern dels països membres de l'Aliança Atlàntica abordaran durant dos dies l'increment de la despesa en defensa, el reforç de la indústria militar i el suport a Ucraïna, entre altres qüestions.

Després de l'acord assolit a la Haia per a elevar progressivament la inversió en defensa fins al 5% del producte interior brut en un termini de deu anys, Rutte ha assenyalat que ara cal "convertir els fons en capacitats" i reforçar la cooperació amb la indústria de defensa.

També ha insistit que l'OTAN continuarà mantenint un "ferm suport" a Ucraïna davant de la invasió russa.

"No és sostenible dependre tant dels Estats Units"

Rutte ha defensat que l'actual model de seguretat de l'Aliança necessita una redistribució de responsabilitats. "Jo diria que l'OTAN, tal com era fa tres, quatre o cinc anys, no era sostenible", ha afirmat. Segons ha explicat, "no és sostenible demanar a un país amb 350 milions d'habitants, situat a huit hores de vol d'ací, que defensa dels russos, mentre que 600 milions de persones que viuen en esta part del territori de l'OTAN, la més rica del món, depenen en excés dels Estats Units".

En este sentit, ha expressat la confiança que Europa assumisca un paper més rellevant, mentre els Estats Units continuen aportant el seu paraigua nuclear i un suport convencional que considera "crucial" per a la seguretat transatlàntica.

Rutte ha subratllat que els 32 aliats es reuniran també amb representants d'Ucraïna, la Unió Europea i socis de la regió de l'Indopacífic i del Golf amb l'objectiu de mantindre la unitat de l'Aliança. "Representem quasi dos terços de l'economia mundial i ens unim perquè sabem que la cooperació és fonamental", ha remarcat.

Una cimera marcada per les tensions amb Trump

La guerra d'Ucraïna serà un dels assumptes centrals de la cimera que arranca este dimarts a Ankara, una reunió que també estarà marcada per les tensions entre Washington i diversos socis de l'Aliança.

En els últims dies, Trump ha tornat a carregar contra diversos països europeus per la seua aportació en matèria de defensa i ha reobert la polèmica amb la primera ministra d'Itàlia, Giorgia Meloni, després de publicar en les xarxes socials una fotografia d'ella acompanyada del missatge "Necessitem una orde d'allunyament", en un nou episodi de la disputa entre tots dos.

El president nord-americà també ha criticat públicament el Regne Unit, França, Itàlia i Alemanya per, segons ell, no haver donat prou suport als Estats Units durant el conflicte amb l'Iran. A més, ha anunciat la retirada de 5.000 soldats nord-americans desplegats a Alemanya.

Entre els països assenyalats també figura Espanya, després que el govern espanyol haja reiterat la seua oposició a elevar la despesa militar al 5% del PIB, un objectiu que tampoc tenen previst complir altres aliats com el Regne Unit, Itàlia, Eslovènia, Hongria o Txèquia.

En este context, els dirigents intentaran convéncer els Estats Units de la importància de mantindre el seu compromís amb l'OTAN i garantir que continue el suport militar i polític a Ucraïna, després de més de quatre anys de guerra. Precisament, Trump i Putin van abordar el conflicte ucraïnés en una conversa telefònica que van tindre dissabte passat durant prop d'hora i mitja.