Raúl Incertis, metge valencià a Gaza: "Tinc la sensació d'haver eixit d'una presó horrible"

Un any i nou mesos han passat del començament de la guerra de Gaza i, segons xifres proporcionades pel Ministeri de Salut gazià, l'ofensiva israeliana contra la Franja ha provocat la mort d'almenys 60.034 persones.

Tot este horror, este infern en la terra que és ara com ara la Franja de Gaza, entre els bombardejos i un bloqueig d’ajuda humanitària que condemna a morir de fam la població civil, l’ha viscut en primera persona el metge valencià Raúl Incertis, que este dilluns ha passat pels micròfons de Les notícies del matí per a traslladar-nos la seua duríssima experiència allà, després de quatre mesos com a cooperant: “Tinc la sensació d'haver eixit d'una presó horrible. Allà et despertaves entre huit i deu voltes a la nit perquè tremolava tota l'estructura de l'edifici pels bombardejos. A banda que hi havia molta faena a la nit també. Ara em sent alliberat, em fa la sensació d'estar en el paradís. Encara no he assumit tot allò”.

Incertis encara té malsons amb el que va viure a l’hospital de Gaza on va treballar: “Em fa la sensació d'estar a l'hospital. Em desperte i crec que estic en les habitacions de l'hospital i que vaig a obrir la porta i eixir al corredor que em porta a l'UCI i als quiròfans”.

L’horror que ha vist en eixos quatre mesos quasi no es pot explicar amb paraules. El seu dia a dia com a metge anestesista era un “treball constant” per a atendre els civils ferits, molts d'ells menors, “tirotejats, bombardejats”: "Xiquets, molts xiquets de menys de 16 anys. El més xicotet que hi vaig atendre tindria vora un mes, amb diferents ferides per metralla, arrencaments de parts del cos, perforacions en tòrax i abdomen, fractures de cap per metralla, cremats, xafats".

Vam atendre molts xiquets de menys de 16 anys, el més xicotet tindria vora un mes

El metge apunta un clar patró d’intencionalitat de l’exèrcit israelià amb la població gaziana: “Ara es fa un repartiment de menjar en quatre punts, a diferència dels més de 400 punts que n’hi havia abans amb l'ONU. En eixos punts, els civils són tirotejats a propòsit. No ho dic jo, ho diuen els mateixos soldats que han participat en això. Han eixit en diferents mitjans israelians dient que ho feien a propòsit”.

També parla d’un patró en les ferides que presentaven els civils que atenien a l’hospital: “Véiem que igual ens portaven 70, 80, 200 ferits alhora i molts tirotejats al cap, al tòrax, a voltes als genitals. A la població se li va dir: 'Aneu-vos-en a esta zona per a estar segurs, que ací no vos bombardejarem'. I cada dia rebíem famílies bombardejades, xiquets morts, perquè l'exèrcit israelià continua bombardejant eixes zones.

L'ONU diu que hi ha plausibilitat de genocidi; se'n complixen tots els ítems

Arribats a este punt, Raúl Incertis parla clarament de genocidi: "No ho dic jo, ho diu l’ONU, que hi ha plausibilitat de genocidi. És que es complixen tots els ítems d’un genocidi".

Ítems com ara l’extermini d’una part de la població civil, el bloqueig d’aliments i d’ajuda humanitària i haver convertit Gaza en un lloc “inhabitable absolutament”, on no hi ha infraestructura sanitària de cap mena, la qual cosa "ha desplaçat forçosament la població".

Un genocidi del qual els països europeus són, al seu parer, no sols còmplices, sinó també coautors: "La mateixa Unió Europea, començant per Alemanya, seguint per França, Anglaterra i altres països, no és que siguen còmplices, és que són coautors d'esta situació. Estan venent armes a Israel, li oferixen intel·ligència, i als Estats Units, també".

En este sentit, el metge valencià apel·la a l’acció de la societat per tal de posar el focus i condemnar esta barbàrie: “Jo vull que, com que la inacció és total per part dels polítics, que siguen els ciutadans els que no deixen de parlar de Gaza i que es continue parlant del que està passant allà”.

La imatge d’Espanya entre els ciutadans de Gaza, però, és molt positiva, fins al punt de considerar-lo un estat amic: “Els gazians estan encantats amb el govern espanyol perquè ells s'informen (tenen Instagram i xarxes socials) i a mi se m'obrien moltes portes quan deia que era d'Espanya perquè em veien i deien: 'Ara el teu govern és amic nostre'”.

Vull que els ciutadans no deixen de parlar del que està passant a Gaza

Esta ha sigut la segona vegada de Raúl Incertis a la Franja. La primera va ser només esclatar la guerra, “una venjança” per part de l’Estat d’Israel: "Quan va començar la guerra, millor dit, la venjança, el 7 d’octubre del 2023, el que vam presenciar els voluntaris va ser tan aclaparant, tan fora de tota escala, que tornàrem tots amb una sensació d'indignació molt gran, ens sentíem culpables per no haver pogut treballar-hi".

Este “còctel d’indignació, de sentiment de culpa i de deute” amb el poble gazià, “que ens va alimentar i ens va protegir dels bombardejos” és el que el va espentar a tornar una segona vegada. I no descarta una tercera estada a Gaza, on ha deixat molt amics: “Sí, clar, perquè tinc amics. A més, allí les situacions que es viuen són intenses. Ells són uns beneïts. Els companys, els gazians que hi vaig conèixer... Són gent senzilla, molt pacífica, molt generosa”.

Els gazians són uns beneïts, gent molt pacífica, molt generosa