El principi de l'adéu dels Castro

Díaz-Canel és un líder que ha crescut políticament en les estructures provincials del Partit Comunista a Santa Clara i Holguín. Té demostrada una certa capacitat de gestió i ha propiciat una lleugera obertura allà on ha manat, almenys en l´àmbit cultural.

Davall la tutela de Raúl Castro, el repte principal de Díaz-Canel serà el de sempre a Cuba: millorar el nivell de vida d´uns ciutadans cansats d´una escassesa que mai no acaba. I és que l´economia torna a estar en nivells de fa una dècada per la falta d´ajudes de Veneçuela, pel mal que va fer l´huracà Irma, però també per l´empitjorament de les relacions amb els Estats Units de Trump i pels retrocessos en les incipients reformes econòmiques mampreses en els darrers anys.

Els comicis de hui no poden donar, ni donaran, cap sorpresa en els resultats però potser sí que serviran per a saber l´estat d´ànim dels cubans. Tot i no ser obligatori el vot, la participació sol ser alta gràcies a la vigilància i la pressió dels Comités de Defensa de la Revolució, una espècie de Big Brother que vigila per al partit en cada barri. Alguns joves, però, comencen a veure en l´abstenció i, fins i tot, en el vot nul una forma de desafecció a la qual caldrà estar atents.

Els grups opositors i de dissidents no donen validesa a aquestes eleccions i il·lustren la limitada qualitat democràtica del règim amb l´expulsió de Cuba, en vespres d´aquestes eleccions, dels expresidents Quiroga, de Bolívia, i Pastrana, de Colòmbia, que havien arribat a l´aeroport de l´Havana per a recolllir un premi concedit per l´oposició.