El Parlament d'Israel legalitza la pena de mort per forca als condemnats per assassinat terrorista

El ple de la Kenésset (el Parlament israelià) ha aprovat este dilluns la reforma legal que establix la pena de mort per penjament, a la forca, per als culpables d'assassinat terrorista. Les organitzacions de drets humans han denunciat que la mesura s'aplicarà en la pràctica als palestins i no als ciutadans jueu-israelians. El text, aprovat amb 62 vots a favor i 48 en contra, obliga els tribunals militars israelians —tret d'excepcions sense definir— a imposar esta condemna als palestins residents a la Cisjordània ocupada, mentre que als tribunals ordinaris que jutgen ciutadans israelians els dona la possibilitat d'aplicar en el seu lloc la cadena perpètua i estipula més condicions per a imposar-la.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha assistit a la votació en el plenari, on ha emés el sufragi a favor. La reforma ha estat promoguda pel partit del ministre israelià de Seguretat Nacional, l'ultranacionalista i supremacista jueu Itamar Ben-Gvir. La majoria dels parlamentaris del partit de Netanyahu, el Likud, i tots els de la coalició tret de l'ultraortodox Yahadut HaTora (Judaisme de la Torà) han votat sí. També ha secundat la legalització de la pena de mort l'ultradretà Israel Beitenu (La nostra Llar Israel), en l'oposició.

La resta de formacions en contra de l'actual govern, incloent-hi Yesh Atid (Hi ha Futur), Kachol Lavan (Blau i Blanc) i els àrabs Hadash i Taal (Moviment Àrab per a la Renovació) han dit no: "La llei és populista, immoral, no igualitària", va condemnar durant el debat d'este dilluns el diputat Matti Sarfatti, de Yesh Atid, i la va qualificar de "clarament inconstitucional".

L'execució de la pena, segons la normativa, s'haurà de dur a terme en un termini màxim de noranta dies pel Servici Penitenciari després de la sentència, mitjançant penjament, amb regulacions específiques sobre la detenció separada del reclús, l'accés restringit a autoritats i familiars i la supervisió de l'execució.

Després d'aprovar-se la reforma, Gvir ha intentat destapar una botella de xampany, però un uixer li ho ha impedit. Pocs minuts després, s'ha detectat un llançament de míssils de l'Iran cap a la regió de Tel-Aviv. El debat a la Kenésset ha durat més de deu hores i ha estat marcat per intervencions emotives i crítiques.

Durant la sessió, la diputada Aida Touma-Suleiman, del partit àrab Hadash, va assenyalar que "en altres països, la pena de mort és una pena universal aplicable per a tothom". En este cas, les identitats de la víctima i l'assassí són les que determinen la sentència [...]: assassinat o defensa pròpia. "S'aplicarà als colons assassins?", s'ha preguntat l'opositora.

D'altra banda, Limor Son Har-Melej, diputada del partit ultranacionalista Otzma Yehudit i una de les promotores de la llei, ha assegurat que la decisió representa "un moment de justícia històrica" per a les famílies que van perdre éssers estimats en atemptats terroristes. El marit, ha recordat durant la intervenció, va morir en un atemptat al 2003. "No més presons per a assassins que es convertixen en hotels, com ocorria abans de l'arribada al càrrec del ministre de Seguretat Nacional, Itamar Ben-Gvir", ha afirmat la diputada ultradretana. "Des de hui, sentència de mort. És una ferramenta essencial per a erradicar l'enemic i aconseguir una dissuasió real", ha conclòs.

Els ministres d'Afers Estrangers de França, Alemanya, el Regne Unit i Itàlia han rebutjat la mesura, criticada també per l'ONU i el Consell d'Europa. El debat s'ha produït després de l'aprovació in extremis esta matinada dels pressupostos generals per al 2026, amb concessions a partits ultraortodoxos que formen part del govern de Netanyahu. Segons mitjans israelians, funcionaris militars han advertit repetidament els legisladors sobre els problemes que planteja la legislació fins i tot després que se suavitzara la redacció, assenyalant que la mesura podria violar el dret internacional i generar ordes de detenció contra comandants israelians a l'estranger.

Fins ara, Israel només permetia la pena de mort en casos extraordinaris, principalment per crims de guerra o genocidi, i només l'ha aplicada una vegada amb l'execució el 1962 d'Adolf Eichmann, un dels principals arquitectes de l'Holocaust.