Mèxic atorga a les parles indígenes el mateix estatus legal que a l'espanyol

La Cambra de Diputats de Mèxic ha aprovat una reforma de la Constitució perquè l'Estat protegisca i reconega les 68 llengües indígenes que es parlen al país i els atorgue el mateix estatus legal que a l'espanyol.

La reforma planteja que, si bé l'espanyol és l'idioma oficial a Mèxic, les llengües indígenes són les llengües nacionals i formen part del patrimoni cultural de Mèxic, per la qual cosa l'Estat ha de fomentar-ne l'ús, l'estudi, la preservació, la difusió i el desenvolupament.

En aquest sentit, precisa que "l'Estat promourà una política lingüística multilingüe que propicie que les llengües indígenes alternen en igualtat amb l'espanyol en tots els espais públics i privats".

L'Institut Nacional de Llengües Indígenes de Mèxic (Inali) estima la presència d'onze famílies lingüístiques indoamericanes a Mèxic; la nàhuatl, la maia, la tzeltal, el mixteca, el tsotzil, la llengua zapoteca, l'otomí, el totonaca, la llengua chol i el mazateca. Aquestes es concreten en 68 llengues amb 364 variants dialectals. Més de vint milions de mexicans i mexicanes es comuniquen regularment en alguna d'aquestes llengües. És el huité país del món amb més població indígena.

La presidenta de la comissió per a la reforma constitucional, la diputada Aleida Alavez, del Moviment de Regeneració Nacional (Bruna), ha destacat que el canvi obliga a replantejar la participació de la ciutadania indígena en processos com el judicial, on ja no n'hi haurà prou que hi haja traducció.

Considera que elevar la protecció d'aquestes llengues al rang constitucional implica assegurar "la cultura, la identitat, les arrels i la forma d'interacció social" dels pobles indígenes, "perquè de manera oral es transmeten tradicions, creences i formes d'organització".