La lluita contra el blanqueig del coral continua: països i organitzacions prometen 12.000 milions de dòlars per protegir-lo

La Iniciativa Internacional dels Esculls de Coral (ICRI, en les sigles en anglés), una aliança d'un centenar països i organitzacions, ha promés aquest dimarts recaptar 12.000 milions de dòlars per a protegir una àrea de 125.000 quilòmetres quadrats de coral per a l'any 2030.

L'ICRI, que representa a 45 països que contenen el 75% dels corals en el món, ha indicat en un comunicat que el pla busca mitigar la pèrdua de corals per la contaminació i la sobrepesca, protegir els esculls i accelerar-ne la recuperació. Aquest pla s’ha desenvolupat "amb aportacions d'uns 30 experts en corals. Això garanteix que els objectius es basen en la ciència, factible i mesurable, i reflecteix la urgència d'abordar la crisi dels corals", ha indicat el coordinador global d'ICRI, Francis Staub.

Científics com Terry Hughes, de la Universitat James Cook d'Austràlia, adverteixen que les iniciatives de recuperació de corals tenen una eficàcia molt limitada si els països no apliquen polítiques per a reduir el calfament global.

Un ecosistema del qual tots depenem

Els corals només ocupen una xicoteta part dels oceans, però són un dels ecosistemes més importants i diversos del món, agrupant una quarta part d’espècies marines que depenen d’ell. De la bona salut dels esculls també depenem els humans per a aconseguir menjar, diners i protecció de les nostres costes dels tsunamis, huracans i inundacions.

A més, els oceans absorbeixen el 93% de la calor generada pels gasos de l’efecte hivernacle. Si continuen escalfant-se, les aigües seran massa àcides per a la supervivència del coral. En cas de seguir amb un escalfament de dos graus del planeta, els corals continuarien blanquejant-se encara més. Si res no canvia, per al 2034 s’accentuaria el problema i per al final del segle tots els corals del món estaran blanquejats.

Va ser als anys noranta quan la veu d’alarma es va alçar a la comunitat internacional per advertir d’aquest fenomen. L'ICRI va ser fundada el 1994 per Austràlia, els Estats Units, França, el Japó, el Regne Unit i Suècia, i des de llavors s'hi han unit països com Alemanya, el Brasil, el Canadà, Cuba, Egipte, Kenya, Sud-àfrica, l'Índia, Tailàndia, Vietnam i Indonèsia, entre altres.

La Gran Barrera de Coral d’Austràlia continua recuperant-se

La Gran Barrera de Coral d'Austràlia, el sistema coral·lí més gran del món, va quedar fora de la llista de patrimoni mundial "en perill" de la Unesco aquest estiu. El 2018 el govern australià va anunciar 313 milions d'euros per a protegir i frenar-ne la reversió amb investigació científica i millora de la qualitat de les aigües, per a forçar un canvi en les pràctiques agrícoles i la indústria turística.

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura alerta que encara segueix sota "amenaces greus" per la contaminació i l'escalfament dels oceans, que atempten contra la conservació. Per això, insisteix que cal adoptar "accions urgents i sostingudes" per a enfortir la resiliència de la Gran Barrera.