Llancen amb éxit la missió Artemis I de la NASA camí a la Lluna

Primeres passes de la humanitat per a tornar a xafar la superfície de la Lluna després de mig segle i quatre intents frustrats. La nau no tripulada de la missió de la NASA Artemis I s'ha enlairat exitosament aquest dimecres des del Centre Espacial Kennedy de Cap Canaveral (Florida) amb l'objectiu d'assajar una futura expedició d'astronautes en la qual anirà "la primera dona i la primera persona no blanca" que caminaran pel territori lunar dins de tres anys, si tot ix com preveu l'agència espacial estatunidenca. És el pas previ abans d'arribar a Mart.

La missió Artemis I vol reconquerir la Lluna cinquanta anys després de deixar de visitar-la. Té previst recórrer més de dos milions de quilòmetres en vora 25 dies per a sobrevolar la superfície del satèl·lit. La data prevista de retorn a la Terra és l'11 de desembre, amb un amaratge controlat a l'oceà Pacífic. A bord del coet SLS no viatja tripulació, només tres maniquins i dos ninots de personatges de ficció que representen el gos Snoopy i l'ovella Shaun. Després d'elevar-se amb força a la 1:47 hora local —7:47 hora peninsular— s'ha obert pas en la foscor de la nit juntament amb la nau espacial Orion, que porta acoblada.

Durant la preparació de l'enlairament, la NASA ha detectat una "fugida intermitent" d'hidrogen líquid en la vàlvula de reproveïment en l'etapa central de l'aparell i ha hagut d'enviar a la plataforma un "equip roig" d'especialistes per a ajustar els connectors. Aquest incident ha retardat el llançament, que finalment s'ha pogut reprendre satisfactòriament.

La maniobra d'aquest dimecres, que s'ha retransmés pel canal oficial de YouTube de la NASA, era una prova crucial per a comprovar el nou sistema de llançament espacial (SNS) desenvolupat per l'ens. És el coet més potent de la història, amb 2.600 tones de pes i una altura superior a un edifici de trenta plantes —quasi cent metres.

L'última missió de la NASA en la qual els astronautes trepitjaren la Lluna es remunta a l'Apol·lo 17, que es va executar entre el 7 i el 19 de desembre del 1972. L'atenció sobre l'Artemis I és màxima, ja que l'organisme aeroespacial ha hagut de retardar quatre vegades la partida de la missió: dues per causes meteorològiques i dues més a causa de motius tècnics.