L'univers és finit, segons l'última teoria de Stephen Hawking

L'univers és finit i més simple que el que afirmen els estudis sobre el big bang. Així ho diu l'última teoria científica sobre l'origen de l'univers desenvolupada per Stephen Hawking, que ha sigut publicada ara en la revista Journal of High Energy Physics, del Regne Unit. El físic britànic va elaborar aquesta teoria cosmològica durant vint anys amb el seu col·lega Thomas Hertog, de l'Institut de Física Teòrica de Lovaina (Bèlgica). Els dos van presentar la publicació per a la revisió deu dies abans que morira el primer.

Aquesta nova teoria Hawking-Hertog planteja que, a partir del big bang, l'univers es va formar com un holograma complex i vast, de manera que poden existir altres universos similars al nostre. Els dos científics ofereixen pautes matemàtiques perquè els astrònoms puguen buscar proves de l'existència d'aquests possibles universos paral·lels. La formulació matisa una hipòtesi anterior, propiciada pels estudis del mateix Hawking, on deia que, a partir del big bang, l'univers es va expandir a partir d'un punt minúscul en un procés conegut com inflació, i es van crea infinits universos o multiversos que podrien ser molt diferents al nostre. El mateix Hawking va manifestar en una entrevista el 2017 que mai havia sigut "un fan" de la idea del multivers.  

La teoria Hawking-Herzog proposa que tots els universos exitents comparteixen les mateixes lleis de la física. La proposta implica que tot allò que s'esbrine sobre aquest univers es pot aplicar a altres.

Els treballs dels dos es basen en noves tècniques matemàtiques desenvolupades per a investigar una branca de la física coneguda com la teoria de les cordes, que diu que les partícules materials, en aparença puntuals, són en realitat estats vibracionals d'un objecte estés més bàsic anomenat corda.

Hawking va morir el 14 de març a Cambridge, Anglaterra, després de patir des de 1964 una malaltia neurodegenerativa que el va deixar immòbil i l'obligava a comunicar-se a través d'un sintetitzador de veu. A més de les seues investigacions sobre l'expansió de l'univers i els forats negres, el cosmòleg va assolir fama pels seus llibres sobre divulgació científca, entre ells Una breu història del temps.