Israel "continuarà lluitant" malgrat la resolució d'alto el foc imminent de l'ONU

La diplomàcia internacional celebra la primera resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides que demana un alto el foc "immediat" a la Franja de Gaza. Han calgut sis mesos, quatre intents i la mort de 32.000 palestins perquè els Estats Units haja renunciat al seu dret a veto i haja permés, amb l'abstenció, l'aprovació del pronunciament de l'òrgan executiu de les Nacions Unides. Demana pausar la guerra durant el ramadà, que conduïsca a un alto el foc "durador", no permanent, i a l'alliberament immediat i incondicional de tots els ostatges en mans de Hamàs.

Tanmateix, queda per veure com es materialitza l'orde del Consell de Seguretat de l'ONU. Israel no ha parat els bombardejos, ni tampoc el setge militar sobre els hospitals de Khan Younis. L'Iran, principal suport financer de Hamàs, considera la resolució com a insuficient i el grup islamista ja ha anunciat als mediadors internacionals que no farà més concessions per a aplanar el camí cap a la treva militar, que fa setmanes que es negocia, i hauria de posar la primera pedra per al fi de la guerra.

Hamàs ha tornat a imposar com a condició que l'alto el foc siga "integral" i que les tropes israelianes es retiren completament de l'enclavament, abans de segellar un nou bescanvi d'ostatges per presos palestins.

Trump se suma a les veus que demanen l'alto el foc

La resolució no ha agradat gens a Israel, que ha advertit que l'alto el foc incondicional “obriria la porta al terrorisme a Occident”. El primer ministre Benjamin Netanyahu ha cancel·lat visita de dos dels principals assessors a Washington, per a negociar com ampliar l'ajuda humanitària i valorar l'ofensiva sobre Rafah, en una decisió no compartida per pesos pesants del govern, com el ministre de Defensa.

El pronunciament de l'ONU, amb l'aquiescència dels EUA, principal aliat diplomàtic i subministrador d'armes d'Israel, ha situat el govern de Netanyahu en el moment de major pressió internacional des del començament de l'ofensiva a Gaza. Fins i tot l'expresident Donald Trump, ferm defensor del dret a l'autodefensa amb què Israel justifica l'operació, l'ha reclamat que pose fi a la guerra, per a "aconseguir la pau" i "una vida normal per a Israel i la resta".

"Israel continuarà lluitant fins al retorn dels ostatges"

El ministre d'Infraestructures i Energia israeliana, Eli Cohen, ha assegurat a X que “Israel continuarà lluitant fins al segur retorn dels ostatges i l'erradicació de Hamàs”. I així ho està fent, de moment l'exèrcit. Mentre les delegacions del Consell de Seguretat aplaudien la resolució d'alto el foc, les tropes de Tel-Aviv deixaven fora de servei l'hospital Al-Amal de Khan Yunis. Els militars envolten amb blindats un altre centre sanitari de la ciutat, el complex Naser i en els últims dies han envaït l'hospital d'Al-Shifa, a la ciutat de Gaza. Operacions de persecució a presumptes milicians que converteixen els sanitaris i els malalts en sospitosos i deixen una xifra indeterminada de morts i ferits.

Tot i la desgràcia, res a veure amb el que podria passar si Israel completa l'anunciada operació terrestre sobre Rafah, on s'amunteguen més d'1,4 milions de palestins, desplaçats des del nord de la Franja. En una reunió a Washington el secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, va demanar el ministre de Defensa d'Israel, Yoav Gallant, que la descarte. Aquesta incursió és un dels principals punts de fricció entre els EUA i Israel. Netanyahu la considera imprescindible per a derrotar als quatre batallons de Hamàs que queden allí i guanyar la guerra, mentre que l'administració de Joe Biden ho considera una "línia roja" per les conseqüències humanitàries i l'alt cost de vides que tindria.

Acusacions de "genocidi" de la relatora de drets humans de l'ONU

Noves acusacions de genocidi sobrevolen sobre Tel-Aviv. Les conté l'informe de la relatora assignada per l'ONU per a monitorar els drets humans en els territoris palestins, Francesca Albanese, que acusa Israel d'haver violat tres punts de la convenció de ginebra. Segons la relatora, les accions d'Israel estan impulsades per una lògica genocida essencial per al seu projecte colonial en Palestina, al mateix temps que recorda de l'existència de pràctiques tendents a la neteja ètnica dels palestins entre el 1947 i 1949, i el 1967.

El govern d'Israel acusa Albanese de "distorsiona els fets i la llei" i emmarca l'esborrany preliminar del seu informe en "la campanya de deslegitimació [de la relatora] de la creació i existència mateixa de l'Estat d'Israel".