Els Estats Units, un any fora de la Unesco

Des de la seua arribada al Despatx Oval, les amenaces de Donald Trump a través de les xarxes socials s'han traduït en l'abandó progressiu d'institucions internacionals, en un procés d'aïllament sense precedents. El president dels Estats Units va anunciar ara fa un any la seua retirada com a membre de ple dret de la Unesco, resolució que va seguir el govern israelià i que ha desencadenat altres renúncies a escala global.

La fèrria defensa d'Israel, precisament, va ser una qüestió decisiva per a la retirada del Consell de Drets Humans de l'ONU i de la Unesco, a més de tallar els fons a l'Agència de Nacions Unides per als Refugiats Palestins. En un breu comunicat del Departament d'Estat, l'executiu nord-americà va esmentar com a motius la necessitat d'una reforma i una suposada ‘‘tendència anti-Israel’’. Unes poques hores després de ser coneguda la notícia, el govern d'Israel mateix també va anunciar el procés de renúncia com a part de l'ens internacional.

Els Estats Units, no obstant això, van detallar que la seua intenció és establir-se com a ‘‘observador permanent’’ de l'organisme per a ‘‘contribuir amb les opinions, perspectives i coneixement nord-americà’’.

Ruptures del passat

‘‘Rebutgem la ideologia del globalisme, i abracem la doctrina del patriotisme’’, va declarar Trump en l'última assemblea de les Nacions Unides que es va celebrar al setembre a la seu general de Nova York. Amb aquestes afirmacions, Trump segueix la decisió, agreujada, que ja va prendre l'expresident Ronald Reagan en 1984, qui va abandonar l'organització per acusar-la de simpatitzar amb els interessos de la Unió Soviètica. Dues dècades més tard, el republicà George W. Bush va tornar a restituir la unió en un intent d'acostament a la comunitat internacional.