Els Estats Units i l'Iran pacten una treva de dos setmanes just abans d'expirar l'ultimàtum de Trump

In extremis. A penes hora i mitja abans que expirara l'ultimàtum de Donald Trump, que havia amenaçat de destruir per complet la civilització iraniana, sembla que l'escalada en la guerra al Pròxim Orient no augmentarà, almenys per ara. Els Estats Units i l'Iran han acceptat la matinada d'este dimecres —dimarts encara a Washington— una proposta presentada pel Pakistan per a un alto el foc de dos setmanes. Ho ha avançat este dimecres el mateix president estatunidenc en un missatge en la xarxa Truth Social, en què ha dit que els bombardejos sobre el país persa quedaven en suspens a canvi que Teheran òbriga l'estret d'Ormuz. El ministre iranià d'Afers Estrangers, Abbas Araghchi, ha confirmat que pararien els atacs i permetrien el "pas segur" dels vaixells per este corredor marítim que és essencial en el trànsit d'hidrocarburs des del golf Pèrsic cap a la resta del món.

Durant esta treva de dos setmanes l'Iran i els Estats Units negociaran a Islamabad, la capital pakistanesa, per a tractar de tancar un acord de pau que pose fi definitiva al conflicte, iniciat el passat 28 de febrer després d'una onada d'atacs coordinats entre Washington i Tel-Aviv sobre el país islàmic. El punt de partida de les converses serà una proposta de deu punts presentada per Teheran que Trump s'ha mostrat obert a estudiar perquè ho ha definit com "una base sobre la qual es pot negociar". Ha assegurat, en este sentit, que la possibilitat de forjar un acord de pau "definitiu" amb l'Iran es troba en "una etapa molt avançada", vinculat, això sí, a "l'obertura completa, immediata i segura" de l'estret d'Ormuz. També ha insistit que els Estats Units han "complit i superat tots els objectius militars" contra Teheran.

En paral·lel, el Consell Nacional de Seguretat persa ha assegurat que en el pla de deu punts proposat a Washington estipula un "protocol de seguretat" per al pas de l'estret d'Ormuz que garantisca el "control" iranià d'este enclavament estratègic. L'Iran ha reiterat, així mateix, que l'acord de cessament temporal no significa "el final de la guerra" i que esta queda subjecta al fet que els Estats Units accepten les seues propostes. La població iraniana ha celebrat la disposició a negociar de Trump com una victòria diplomàtica del seu país.

D'altra banda, hi ha dubtes sobre el paper d'Israel en l'eventual treva, perquè no s'ha donat per al·ludit en l'alto el foc i ha prosseguit els bombardejos al Líban. Tel-Aviv encara no ha fet cap comunicat oficial al respecte, encara que el diari local Haaretz ha indicat que l'estat jueu "respectarà l'alto el foc amb l'Iran" mentre persistixen preocupacions sobre com s'adoptarà a l'acord, ja que la font consultada expressa que al règim de Benjamin Netanyahu li hauria agradat "haver aconseguit més objectius en la guerra".

El primer ministre del Pakistan, Shehbaz Sharif, ha assegurat que la treva té “efecte immediat” i aplica a tots els països involucrats en el conflicte, també el Líban i Israel. Però les tropes comandades per Tel-Aviv es mantenen desplegades al sud del país veí, amb una dura ofensiva per terra i aire. Esta mateixa matinada s'han reportat atacs en esta zona —a les ciutats d'Al Hulaylah, Shaqra, Haddatha, Rabaa Thalathin o Abbasieh, entre altres— que han deixat diverses víctimes mortals, segons l'agència de notícies libanesa NNA. El govern israelià ha afirmat que accepta l'alto el foc entre els Estats Units i l'Iran, però contradiu les autoritats pakistaneses en considerar que no inclou el Líban.

Ni el govern libanés ni la milícia xiïta Hezbol·là s'han pronunciat sobre el cessament temporal de les hostilitats. Les forces de defensa israelianes, per la seua banda, han informat d'almenys tres atacs sobre el seu territori "llançats des de l'Iran" posteriors a l'anunci de la pausa temporal de l'ofensiva.

El petroli cau i les borses es disparen

Les conseqüències de l'alto el foc entre els Estats Units i l'Iran s'han fet visibles ben prompte en l'àmbit econòmic, marcat per l'eufòria compartida que s'ha viscut en els mercats financers. Durant la matinada el preu del petroli ha caigut considerablement, per davall dels cent dòlars, i les principals borses d'Àsia han obert este dimecres a l'alça. Passades les huit del matí el barril de Brent, de referència a Europa, baixava quasi un 15%, per davall dels 93 dòlars. Així mateix, els principals índexs de Tòquio i Seül s'han disparat en obrir la sessió amb una pujada del 4 i 5% respectivament, seguits pels referencials de Hong Kong i Shanghai, amb guanys més modestos, en créixer un 2,51 i 1,03%.

A Europa, les places han començat la sessió amb fortes pujades d'entorn del 5%. La de Frankfurt és la que més creixia a l'obertura, un 5,34%, mentre que la de Madrid ha començat en un percentatge semblant que s'ha moderat progressivament. Així doncs, l'Ibex-35, principal selectiu espanyol, manté una revalorització del 3,81% fins als 18.109,1 punts, mentre que els guanys de l'any arriben al 4,62%. En la resta de borses europees les sensacions són també molt bones: Milà avança al 4,40%, Londres al 3,15% i París a l'1,31%.