Els Estats Units i l'Iran intercanvien atacs per primera vegada des de juliol

Les últimes hores al Pròxim Orient han estat marcades per una andanada d'atacs creuats entre els Estats Units i l'Iran, accions militars que no tenien lloc des de fa aproximadament un mes. Ha obert foc Washington, que ha bombardejat i destruït dos llançadores a l'illa de Laraq. La resposta de Teheran no s'ha fet esperar, enviant míssils a Jordània i drons sobre una base aèria als Emirats Àrabs Units.

Segons ha confirmat el Comandament Central dels Estats Units (Centcom), l'exèrcit del país ha dut a terme este diumenge un atac “de precisió” contra dos plataformes per a disparar coets carregats amb mines marines que el règim aiatol·là, assegura, es preparava per a llançar a l'estret d'Ormuz. En un missatge en el seu compte d'X, l'autoritat militar ha destacat que la col·locació de mines per part de la Guàrdia Revolucionària Islàmica representava “una amenaça imminent” a l'estret d'Ormuz, epicentre de l'escalada des que va esclatar el conflicte entre les dos parts fa ja mig any.

El comandament nord-americà ha rebutjat les acusacions de la Guàrdia Revolucionària en què diuen que este atac ha sigut “un acte d'agressió”, assegurant que és falsa. “En essència, l'Iran ha generat l'amenaça i l'exèrcit estatunidenc l'ha eliminada per a protegir els marins civils, el transport marítim comercial i el lliure flux del comerç mundial”, ha explicat.

En resposta, la cúpula militar iraniana ha anunciat un atac contra les bases d'Al-Azraq i Rei Hussein, totes dos a Jordània —país, a més, que ha assegurat haver derrocat huit míssils sense que provoquen danys ni víctimes—. Paral·lelament, l'exèrcit iranià ha llançat a primera hora d'este dilluns una ofensiva amb drons contra una base estatunidenca als Emirats Àrabs Units, tal com arreplega un comunicat difós per agències de notícies arrelades al país persa.

El text, acompanyat d'un vídeo, assenyala que l'objectiu de l'atac eren emplaçaments de personal i helicòpters estatunidencs a la base Al-Manhad i que ha sigut "en resposta a la recent agressió de l'enemic i en represàlia per la mort de membres de la Guàrdia Revolucionària i civils" per un atac dels Estats Units contra l'illa iraniana de Laraq, sense donar més detalls ni xifres sobre les suposades víctimes.

Estos moviments bèl·lics són els primers atacs dels quals es té constància al Pròxim Orient des de finals de juliol, quan els mitjans van informar de bombardejos contra desenes d'objectius militars de la Guàrdia Revolucionària. Després del col·lapse de les converses per a aconseguir la pau i el termini de seixanta dies per a tractar d'aconseguir una eixida negociada al conflicte, Washington ha anunciat un paquet nou i dur de sancions contra Teheran, fent l'efecte que l'administració Trump optaria principalment per la pressió econòmica. No obstant això, el secretari de Guerra, Pete Hegseth, va eixir després a aclarir que el Pentàgon no descartava continuar duent a terme "atacs cinètics" si calguera.

Per la seua banda, el president estatunidenc, Donald Trump, compartia este diumenge un vídeo generat amb intel·ligència artificial en Truth Social, en el qual es mostra la destrucció de l'illa iraniana de Kharg, principal terminal petroliera del país. Les imatges simulen bombardejos: un tanc d'emmagatzematge i un petrolier exploten, vistos des d'una aeronau. El missatge diu: "L'illa de Kharg sent feta miques!!! President DJT".