L'esquerra resistix a París, Marsella i Lió a pesar de l'avanç de l'extrema dreta en les eleccions municipals franceses

La segona volta de les eleccions municipals de França d'este diumenge han donat el triomf a l'esquerra a les tres ciutats principals. A París, el nou alcalde serà el socialista Emmanuel Grégoire, que durant anys ha sigut el número dos d'Anne Hidalgo. Els socialistes també mantenen l'alcaldia de Marsella, que l'extrema dreta donava per guanyada, gràcies a una coalició de partits progressistes. I els Verds la de Lió, que continuarà governada per l'ecologista Grégory Doucet després que es presentara als comicis pactant amb l'esquerra de La França Insubmisa. Les forces d'esquerra s'erigixen en dic de contenció de l'extrema dreta capitanejada per Marine Le Pen i el Reagrupament Nacional (RN), que s'ha quedat a les portes dels objectius electorals marcats i sols ha aconseguit emportar-se l'alcaldia de Niça.

"París serà el cor de la resistència contra l'extrema dreta", ha proclamat el socialista Grégoire com a nou regidor electe de la capital, feu de l'esquerra des de fa 25 anys. El candidat continuista de la fins ara alcaldessa Hidalgo s'ha imposat a l'exministra conservadora Rachida Dati, que comptava amb el suport explícit de l'extrema dreta. Grégoire, que serà investit el cap de setmana que ve, ha fet una lectura nacional de la victòria, de cara a les presidencials del 2027, que augura "violentes i crucials". Ha carregat també contra l'aliança de la dreta tradicional amb la ultradreta que, a parer seu, "es perfila": "Han caigut les màscares i cal denunciar eixes aliances per a guanyar uns punts".

Mals resultats per als pactes amb Mélenchon

El primer a fer un diagnòstic ombrívol ha sigut el secretari general del Partit Socialista francés, Pierre Jouvet, que ha acusat el partit de Jean-Luc Mélenchon, La França Insubmisa (LFI), de "fer perdre l'esquerra" en bastions socialistes –com Clermont-Ferrand o Llemotges– o verds –com Poitiers i Besançon–. En estes demarcacions, els alcaldes ixents havien fusionat les llistes amb la plataforma populista. "Estos resultats són un fracàs de l'enfocament de la direcció del Partit Socialista", ha declarat l'expresident François Hollande. El socialista Olivier Faure ha apel·lat a la reflexió i ha criticat l'esquerra radical pel discurs de ruptura, al mateix temps que va assenyalar que el Partit Socialista "és el principal de l'esquerra francesa", amb la vista posada en les presidencials.

No fa la mateixa lectura Mélenchon, qui acusa els socialistes d'haver "arrossegat amb ells" els insubmisos. Segons ha defensat, LFI ha "salvat moltes llistes de la vella esquerra tradicional": "Som una força útil on altres són simplement oportunistes sense rumb", ha declarat.

Sí que han sigut determinants els pactes amb el partit de Mélenchon per als socialistes a Nantes i per als ecologistes a Lió —on han guanyat amb només 3.000 vots de diferència, segons dades ja oficials; però l'onada ecologista del 2020 es desinfla i perd Bordeus, Estrasburg, Poitiers i Annecy.

LFI, que es presentava per primera vegada a les municipals, s'adjudicà la principal victòria diumenge passat en la primera volta, en fer-se amb la segona ciutat més important de la regió parisenca, Saint-Denis, amb 150.000 habitants. Bona part de la població procedix de la migració, com el flamant alcalde Bally Bagayoko, francés d'origen malià que assumí este dissabte el càrrec amb un ball, ja viral. Ara suma Roubaix, i moltes altres ciutats dels cinturons urbans de París i Lió, que acullen molta població immigrant.

L'extrema dreta avança menys de l'esperat

Encara que la ultradreta ha aconseguit conquistar Niça, quinta ciutat més gran de França, amb la victòria d'Éric Ciotti, aliat de Marine Le Pen, no ha pogut apoderar-se del trofeu de Marsella. Niça, la vila mediterrània de 360.000 habitants, passarà a convertir-se en el bastió més gran de l'extrema dreta gal·la, que també s'ha emportat ciutats com Carcassona, Orange, Castres o Carpentràs, a més de feus que ja eren seus com Perpinyà. No ha pogut, però, imposar-se en altres municipis de l'àrea mediterrània com Toló o Nimes.

"Esta és una gran victòria i una confirmació de l'estratègia d'implantació local de l'Agrupació Nacional", ha proclamat Marine Le Pen, en el seu compte d'X. També la seua mà dreta i president de Reagrupament Nacional, Jordan Bardella, ha celebrat les victòries, amb uns 1.300 alcaldes elegits arreu del país sota les seues sigles en esta segona volta. Per al partit, això representa "el començament d'una alternança que haurà d'encarnar-se demà a escala nacional", ha assegurat, amb la mirada posada en les presidencials del 2027.

Abstenció rècord

La participació, segons els sondejos, s'ha situat esta vegada en el 57% del cens. El percentatge suposaria una abstenció rècord si s'exclouen les eleccions del 2020, celebrades en plena pandèmia, quan va ser del 41,86%. El 2014 va votar el 62,13% dels inscrits en la segona volta de les municipals i el 2008, el 65,24%.