Danesos i groenlandesos es manifesten contra el pla de Trump: "Groenlàndia no es toca"

Milers de danesos i groenlandesos s'han manifestat hui a Copenhaguen i Nuuk, capitals de Dinamarca i Groenlàndia, en defensa de l'illa de l'Àrtic de sobirania danesa que Donald Trump vol annexionar-se.

Este matí ho han fet els danesos a la seua capital: més de 15.000 persones han marxat a la plaça de l'Ajuntament i fins a l'ambaixada dels Estats Units per a exigir a Washington que abandone la política expansionista i col·labore a millorar la seguretat de Groenlàndia.

Han onejat onejant banderes groenlandeses i daneses, mentre la gent corejava que l'illa àrtica no està en venda i reclamava el dret dels seus habitants a decidir el seu futur. Entre els manifestants hi havia figures polítiques, com l'alcaldessa de Copenhaguen, Sisse Marie Welling, o la diputada autonòmica groenlandesa Pipaluk Lynge.

El portaveu de Uagut, una organització creada enguany per a "donar veu" als prop de 17.000 groenlandesos que resideixen a Dinamarca, Julie Rademacher, ha denunciat que "hi ha hagut una campanya de guerra psicològica contra els groenlandesos. La gent té atacs d'ansietat, malsons, li costa dormir. M'emocione cada vegada que he d'explicar-ho, perquè és tan aterridor constatar que aquells en els qui hem confiat són els qui ara ens traïxen i ens amenacen".

En altres ciutats daneses, com Aarhus, Odense i Aalborg, també hi ha hagut mobilitzacions importants.

La segona marxa, a Groenlàndia

De vesprada ho han fet milers de persones a la capital de Groenlàndia, en una de les protestes més multitudinàries que ha viscut en la seua història. El primer ministre groenlandés, Jens Frederik Nielsen, ha assistit a la protesta, rebut entre aplaudiments i crits de "Kalaallit Nunaat, Kalaallit pigaat" ('Groenlàndia pertany als groenlandesos'), en una mostra de la unitat que la retòrica bel·licista de Trump està generant entre la població i els partits polítics del territori autònom, integrat en el Regne de Dinamarca.

La marxa que ha acabat en el consolat dels EUA de Nuuk, amb consignes contra les amenaces de Trump. La majoria dels manifestants portaven la bandera blanc-i-vermella de Groenlàndia, un emblema creat en 1982 que s'ha convertit en els últims dies en una expressió d'orgull de la nacionalitat groenlandesa.

"Groenlàndia no està a la venda", és la frase que més ha abundat en les pancartes, convertida en el lema de la resistència groenlandesa. Però també s'han vist cartells amb missatges com "Yankes, go home" ('Ianquis, torneu-vos-en') o "Nosaltres decidim el nostre futur". També s'han manifestat en altres localitats de Groenlàndia, com Qaqortoq, Aasiaat, Sisimiut i Ilulissat.

L'única cosa que sembla haver tranquil·litzat els groenlandesos és el front comú que han presentat a Washington els governs de Dinamarca i Groenlàndia, i la solidaritat d'altres països del món, especialment els europeus. Precisament este dissabte han aterrat els últims militars europeus a Groenlàndia. Efectius de l'exèrcit alemany s'han unit als de França, Noruega i el Regne Unit en unes maniobres que es presten a tota classe d'interpretació. Oficialment, són una mostra de solidaritat amb Dinamarca i un avís dissuasiu a russos i xinesos, però ningú oblida que l'última amenaça per a l'illa més gran del món arriba d'un aliat i principal contribuent de l'OTAN: els Estats Units.

Trump amenaça amb aranzels

Però ni les protestes ciutadanes ni les de governs de tot el món han tingut efecte en Donald Trump, qui este dissabte ha complit amb l'amenaça de posar aranzels a aquells països que tinguen tropes a Groenlàndia fins que compre l'illa i que, per tant, s'oposen als seus plans en l'Àrtic. El mandatari ha anunciat que afectaran Alemanya, França, el Regne Unit, Suècia, Noruega, els Països Baixos, Finlàndia i Dinamarca a partir de febrer.

El president estatunidenc ja va reconéixer converses amb l'OTAN mentre insistix a dir que Groenlàndia és necessària per a la seguretat dels Estats Units. "Tenim l'exèrcit més gran del món, ho hem demostrat a Veneçuela i a l'Iran. Sobre Groenlàndia continuem parlant amb l'OTAN".