Crida a la calma després d'una jornada amb les borses en roig per la fallida del Silicon Valley Bank

La fallida del Silicon Valley Bank i del Signature Bank estatunidencs continua sacsejant les borses mundials. El principal índex de Tòquio, el Nikkei, ha caigut un 2,19%, el nivell més baix en tres mesos, arrossegat pel desplom de tres dels majors bancs japonesos, Mitsubishi UFJ, Mizuho i Sumitomo Mitsui. El més perjudicat va ser, però, una entitat menor, el First Bank of Toyama, que es va deixar un 11,69%. També empreses tecnològiques, com ara Meiko Electronics (-11,55%), de gran exposició al finançament dels bancs nord-americans.

El temor a un contagi global continua present pel record, no gaire llunyà, de la crisi financera internacional causada per la fallida de Lehman Brothers. Els bancs europeus també tancaren en roig aquest dilluns, arrossegats pels bancs més importants, entre crides a la calma de les autoritats financeres. Un 3,51% va perdre l'Ibex-35 —326,1 punts menys— el descens més gran des de juny. Les accions d'entitats com el Sabadell, el BBVA, Caixabank o Unicaja can caure entre un 7% i un 11%.

La vicepresidenta d'Afers Econòmics, Nadia Calviño, va assegurar que no tenia constància d'una "exposició concreta" de cap entitat espanyola als bancs estatunidencs afectats. En declaracions als mitjans abans de participar en una reunió de l'Eurogrup a Brussel·les, va fer una crida a la tranquil·litat dels inversors i els estalviadors. Va assenyalar, també, que els bancs espanyols encaraven la "turbulència" financera amb balanços "sanejats" i un marc "reforçat" de supervisió i regulació.

De la reunió de l'Eurogrup sorgiren missatges semblants. El comissari econòmic europeu Paolo Gentiloni va subratllar que no veia cap risc de contagi per als bancs europeus, llevat d'alguna intoxicació indirecta. El ministre de Finances alemany, Christian Lindner, va assegurar que la crisi del Sillicon Bank no canviava res, tot i la forta caiguda, d'un 13% del Commerzbank germànic, el més afectat a l'eurozona.

La fallida de l'SVB, el dia 10 de març, és la primera en la crisi inflacionista derivada de la guerra d'Ucraïna i la més gran d'una entitat bancària des de el daltabaix financer del 2008. Les autoritats financeres dels Estats Units han assegurat els depòsits de l'SVB i han eliminat el risc que moltes empreses emergents no tingueren problemes per pagar els treballadors. La Reserva Federal dels Estats Units ha obert una investigació interna sobre la seua pròpia gestió i supervisió de l'entitat. També ha anticipat un informe amb conclusions per a l'1 de maig.