El Tribunal Penal Internacional emet una orde d’arrest contra Vladímir Putin per crims de guerra

El Tribunal Penal Internacional (CPI) ha emés aquest divendres una orde d’arrest contra el president rus, Vladímir Putin, acusat de cometre crims de guerra a Ucraïna com a presumpte responsable de la deportació il·legal de xiquets ucraïnesos i el seu trasllat a zones ocupades. Això suposa un crim de guerra segons el tractat del Tribunal de la Haia, l'Estatut de Roma.

La sala de qüestions preliminars de la CPI també ha emés una segona orde de detenció contra la política russa Maria Lvova-Belova, comissionada presidencial per als Drets dels Xiquets a Rússia pels mateixos fets. Els delictes van ocórrer almenys des del 24 de febrer de 2022 al "territori ocupat d'Ucraïna", que segons la CPI considera que hi ha "motius raonables" per a creure que Putin té "responsabilitat penal individual" pel crim.

El tribunal també ha detallat que aquestes ordes generalment són secretes per tal de protegir les víctimes, els testimonis i la investigació en curs sobre Ucraïna, però que ha acceptat fer públic els noms dels sospitosos perquè "la conducta abordada en la present situació continua presumptament" i considera que fer pública aquesta informació podria contribuir a la prevenció de nous delictes.

El govern de Moscou ha negat les acusacions d’atrocitats durant l’any que dura la invasió del seu país veí. El portaveu del Ministeri d'Afers Estrangers ha afirmat en un comunicat que no donen gens d'importància a l'orde de detenció i la titlen d"insignificant", asseguren que "Rússia no forma part de l'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional i no té cap obligació de respectar-la".

Per la seua banda, el ministre d’Exterior d’Ucraïna, Dmitró Kuleba, ha celebrat l’orde d’arrest contra el president rus. “La justícia està en marxa: aplaudisc la decisió de la CPI d’emetre ordes d’arrest per a Vladímir Putin i Maria Lvova-Belova pel trasllat forçós de xiquets ucraïnesos", va dir Kuleba en referència a la comissionada presidencial russa pels drets dels xiquets.

“Els criminals internacionals pagaran per segrestar xiquets i per altres crims internacionals”, ha remarcat el cap de la diplomàcia ucraïnesa, que fa mesos que es mobilitza per a aconseguir que la comunitat internacional enjudicie els més de 70.000 crims de guerra russos que Kíev diu haver registrat al seu territori.