El Constitucional francés censura la prohibició de xarxes socials a menors de quinze anys

El Consell Constitucional de França va censurar este divendres el principal article de la llei adoptada el mes passat, pionera a Europa, per a prohibir les xarxes socials als menors de 15 anys per considerar que les seues disposicions suposen un atac "desproporcionat" a la llibertat d'expressió.

En el seu dictamen, el Consell Constitucional també justifica l'anul·lació d'eixe article cardinal de la llei perquè estima que amb ell no s'han previst garanties legals suficients per a garantir el dret a la privacitat.

Els magistrats reconeixen que hi ha una exigència constitucional per a protegir "l'interés superior del xiquet" i que això permet, per tant, limitar als menors l'accés a les xarxes socials, però no de la forma en què es va legislar.

En la seua argumentació expliquen que el legislador pot establir mecanismes perquè cessen els abusos per l'exercici de la llibertat d'expressió i de comunicació quan posen en perill l'orde públic i els drets de les persones, com els menors. Però posen l'accent en el fet que eixa llibertat d'expressió "és una condició de la democràcia i una de les garanties del respecte d'altres drets i llibertats".

En el cas de la llei que el Parlament va adoptar de forma definitiva el passat 21 de juliol per a impedir l'accés als menors a les xarxes socials, el Consell Constitucional critica el caràcter general de la prohibició.

Perquè això té com a conseqüència privar-los d'accés a "nombrosos servicis de comunicació en línia, sense considerar ni la situació del menor, ni els riscos específics de cadascun d'eixos servicis".

És a dir, se'ls priva d'accés a servicis en línia per als quals no s'ha demostrat que presenten riscos per a la salut i la seguretat dels menors.

A més, qüestiona que estiguen coberts per eixa interdicció tots els menors de menys de 15 anys, sense que s'avalue el risc per a ells en funció "de la seua edat, del seu grau de maduresa i de la seua situació familiar", la qual cosa significa que els pares o els que tinguen l'autoritat parental d'eixos xiquets o adolescents no poden decidir l'alçament de la prohibició, limitar-ne l'abast o autoritzar l'accés a certes xarxes socials.

L'objectiu del mandat de Macron

En una primera reacció al revés del Consell Constitucional, el president francés, Emmanuel Macron, que va ser el gran promotor de la llei, va indicar que ha encarregat al seu primer ministre, Sébastien Lecornu, que treballe en el termini més breu en una nova redacció "jurídicament robusta" que tinga en compte el dictamen de la censura, així com "el marc europeu".

En un comunicat, la Presidència va assenyalar que sobre la base de les conclusions que presente Lecornu, Macron, l'Executiu i el Parlament hauran de determinar la forma per a permetre d'ací a la fi del seu mandat, el maig del 2027, "protegir els nostres xiquets de les xarxes socials".

L'Elisi també va fer èmfasi en el fet que "la determinació del president de la República per a tirar avant esta reforma d'ací a la primavera de 2027 continua sent total".

La llei ara censurada instaurava la prohibició d'accés als menors de 15 anys als servicis de xarxes socials oferits per plataformes digitals, amb l'exclusió de determinats portals, com les enciclopèdies en línia (de tipus Viquipèdia), així com de plataformes de desenvolupament i distribució de programari lliure o els projectes educatius de codi obert.

No fixava un sistema concret de verificació de l'edat, per la qual cosa corresponia a les plataformes com Facebook o TikTok implantar mecanismes per a comprovar l'edat dels usuaris.