El Consell d’Afers Estrangers de la UE aborda la crisi de Bielorússia i el Líban
Els representants comunitaris també tractaran les tensions entre Ankara i Atenes pels vaixells sísmics.
Les crisis de Bielorússia o el Líban seran alguns dels temes que s’abordaran en el Consell d'Afers Estrangers extraordinari d’aquest divendres, convocat per l'alt representant de la Unió Europea per a la Política Exterior, Josep Borrell.
Aquesta trobada té lloc després d'unes setmanes particularment agitades en l'escena internacional per, entre altres assumptes, les tensions entre Ankara i Atenes a causa de la presència de vaixells sísmics i militars turcs en una zona del Mediterrani que Atenes considera de la seua jurisdicció. Grècia ja havia demanat una reunió de ministres europeus per a abordar aquesta situació i els estats membres donen suport sense reserves a la posició hel·lena.
En l'agenda de la reunió també figurarà la situació a Bielorússia després que el resultat de les eleccions presidencials del passat diumenge, favorable a l'actual president Alexandr Lukaixenko, haja generat protestes en tot el país i acusacions de falsificació.
Així mateix, es tractarà la situació al Líban després de l'enorme explosió al port de Beirut, que va causar almenys 171 víctimes mortals i va provocar la dimissió en bloc del govern de Hassan Diab.
Tot i que no estava en l'agenda, és molt probable que també s'acabe parlant de l'acord assolit entre Israel i els Emirats Àrabs Units que suposa la suspensió de l'annexió de Cisjordània a l'estat jueu.
Més llegit
-
Indonèsia posa fi a l’operatiu de recerca del xiquet valencià desaparegut després del naufragi
-
Els 27 donen llum verda a l'acord de lliure comerç entre la UE i Mercosur després d'adoptar les salvaguardes agrícoles
-
Avisos grocs pel ponent i temperatures a l'alça
-
Feijóo admet que no es va assabentar de la dana fins poc abans de les 20:00 h i que Mazón no el va informar "en temps real"
-
Un valencià, entre els cinc presos espanyols alliberats per Veneçuela
-
La Comunitat Valenciana rebria 3.669 milions d'euros més en el nou model de finançament