Campanya electoral tacada de sang a Mèxic

Els homicidis a Mèxic des que es va iniciar la campanya electoral al setembre passat no han deixat de créixer. Són ja 105 polítics assassinats, dels quals 28 eren precandidats i 10 candidats. S'hi han comptabilitzat més de 300 agressions directes contra polítics i 44 atemptats contra familiars de polítics.

Xifres aborronadores que han enterbolit una campanya electoral que està sent decisiva i que pot capgirar el color de la presidència. Aquestes eleccions del 2018 podrien deixar un escenari parlamentari inèdit en el Mèxic dels últims 20 anys. Si el Moviment de Regeneració Nacional continua al capdavant de les enquestes, López Obrador podria ser el primer president d'esquerra en molt de temps.

Són 89,1 milions de mexicans els que estan cridats a les urnes. Les eleccions presidencials són l'1 de juliol i s'ha de triar president, senadors nacionals i diputats de la cambra baixa.

Un procés electoral en el qual vol influir la violència organitzada. Són organitzacions criminals les que estan al darrere de les amenaces i els homicidis. Si no els agrada un candidat se'l lleven de damunt per la via de la violència. I els que s’emporten la pitjor part són, sobretot, els candidats de l'oposició. Segons la consultora Etellekt, que analitza el risc de seguretat d'aquesta campanya, el 72% de les agressions s'han dirigit contra polítics de l'oposició, en relació amb els governants de les entitats on han ocorregut els fets violents.

Els estats on més violència s'ha registrat són els del Pacífic: Guerrero, Oaxaca, Jalisco, Michoacán, Colima i Nayarit. Tenen la meitat dels atemptats a nivell nacional, segons Etellekt; i la zona centre com Puebla, Ciutat de Mèxic, Hidalgo i Guanajuato, amb 25 assassinats de polítics entre el 8 de setembre de 2017 i el 26 de maig de 2018.

Respecte al procés electoral del 2015 els assassinats han augmentat un 385%, només s’hi registraren 21 homicidis en el procés electoral d'aleshores. Una xifra molt allunyada de les 105 víctimes d'ara.