Brussel·les pregunta a Meta i Snapchat què fan per a protegir la salut mental dels menors

La Comissió Europea ha preguntat aquest divendres a les tecnològiques estatunidenques Snap, propietària de l'aplicació Snapchat, i Meta, la matriu de Facebook, Instagram i WhatsApp, quines mesures han adoptat per a protegir la salut mental i física dels menors que usen aquestes plataformes de xarxes socials.

La pregunta s'ha fet mitjançant una sol·licitud d'informació enviada per l'executiu comunitari a les dues companyies, emparant-se en les disposicions de la llei de serveis digitals de la Unió Europea (UE), que va entrar en vigor aquest estiu, i que obliga les tecnològiques a retirar continguts il·legals d'Internet i reforça la protecció a la infància i l'adolescència. En un comunicat, la Comissió Europea ha explicat que ha demanat explicacions de com pensen "complir les obligacions relacionades amb la protecció dels menors" que imposa la llei de serveis digitals.

Tenen fins a l'1 de desembre per a respondre

Brussel·les, en concret, els pregunta com han implementat avaluacions de riscos i quines mesures pal·liatives han previst per a protegir als menors en l'esfera digital, en particular "pel que fa als riscos per a la salut mental i la salut física". L'executiu comunitari els comunica que tenen temps fins a l'1 de desembre per a enviar les respostes i, una vegada les avalue, estudiarà els pròxims passos, advertint a Meta i Snap que, si les respostes no són convincents, hi ha la possibilitat d'obrir-los un procediment de conformitat.

A més, Brussel·les també ha explicat que en cas que totes companyies aporten informació incompleta, incorrecta o enganyosa també s'enfrontaran a possibles multes econòmiques.

Aquesta és la segona vegada en menys d'un mes que la Comissió Europea demana explicacions a Meta, després que el passat 19 d'octubre també enviara a la companyia dirigida per Mark Zuckerberg una altra sol·licitud d'informació, en aquest cas, per la difusió de continguts terroristes i violents, així com de suposada desinformació, en el marc de la guerra entre Israel i Hamàs.

Amb l'entrada en vigor de la llei de serveis digitals, la Comissió Europea va incloure Meta en el grup de 19 grans plataformes o cercadors, entre els quals que també estan Google, TikTok o X (abans Twitter), que han d'adequar les activitats al que la Unió disposa en aquesta nova legislació comunitària.