El Brasil vota per a elegir entre la continuïtat de Lula o el retorn del bolsonarisme

Este diumenge quasi 159 milions de brasilers estan cridats a les urnes per a triar al pròxim cap d'Estat, que assumirà el poder el 5 de gener de 2027. Els centres de votació estaran oberts durant nou hores, des de les 08:00 fins a les 17:00 hora local.

Els dos candidats, Lula da Silva i Flávio Bolsonaro, van tancar este dissabte les campanyes amb marxes multitudinàries en les quals van participar desenes de milers de simpatitzants en els principals col·legis electorals del país.

El dirigent progressista va liderar de matí una marea roja a la platja de Copacabana de Rio de Janeiro i a la vesprada va viatjar a São Paulo per a posar el punt final a la campanya amb un altre bany de masses.

El fill de l'expresident ultradretà Jair Bolsonaro va començar la jornada emulant el seu pare, encapçalant un passeig amb moto per Belo Horizonte, capital de Mines Gerais, gran estat frontissa del país.

Posteriorment, el senador va marxar per Río, el seu bressol polític, en un acte simbòlic que va finalitzar a la casa on vivia el seu pare, actualment a la presó domiciliària a Brasília després de ser condemnat a 27 anys de presó per intent de colp d'estat.

Empat tècnic entre Lula i Flávio

Este dissabte es van publicar les dos últimes enquestes electorals, amb resultats que van deixar a tots dos candidats en empat tècnic. Els sondejos de Quaest i Datafolha, les dos signatures demoscòpiques més importants del país, van mostrar a Flávio amb el 51% dels vots vàlids enfront del 49% de Lula.

Una diferència mínima que es considera empat tècnic, perquè està dins del marge d'error de tots dos estudis, que és de dos punts cap amunt o cap avall.

El Brasil porta més d'una dècada dividit entre el progressisme que encarna Lula i la ultradreta que abandera la família Bolsonaro. El Partit dels Treballadors (PT), que lidera Lula des de la seua fundació en 1980, ha sigut la força majoritària de l'esquerra des dels últims anys de la dictadura militar (1964-1985) i els primers anys de la democratització.

No obstant això, a partir de les massives protestes ocorregudes a principis de la dècada passada, inflamades pels casos de corrupció en la petroliera estatal Petrobras, que van coincidir amb l'administració de Dilma Rousseff, successora de Lula en l'època, es va generar una onada d'indignació que va desembocar en el bolsonarisme.

Eixos anys van coincidir, a més, amb una greu recessió econòmica. Fruit de tot això, Jair Bolsonaro, fins llavors un diputat desconegut per al gran públic i un nostàlgic de la dictadura militar, va guanyar les eleccions de 2018.

L'antagonisme entre el lulisme i el bolsonarisme va créixer durant el mandat del líder ultra, que va perdre la reelecció en 2022 davant un renascut Lula, rehabilitat després de passar per la presó i que li anul·laren les condemnes de corrupció que pesaven en contra seua.