Autodeterminació o autonomia? Els sahrauís esperen una resolució de l'ONU que els marque el camí

Els sahrauís esperen este divendres dividits la resolució del Consell de Seguretat de l'ONU sobre el futur de la Minurso. A Al-Aaiun, la capital del Sàhara Occidental, els promarroquins confien en un procés polític d'autonomia que impulse la reconciliació, mentre sectors independentistes s'aferren al principi d'autodeterminació, encara que tots busquen la pau per a la regió.

Banderes marroquines, llums, garlandes i fotos del rei Mohamed VI llueixen als principals carrers del centre de la ciutat, on creix l'expectació sobre la nova resolució que ha d'adoptar hui el Consell de Seguretat i que podria determinar el futur de la Minurso, la Missió de l'ONU per a la celebració del referèndum al Sàhara Occidental.

Els esborranys filtrats fins ara apunten a l'eliminació de l'esment al referèndum en el nom de la missió mentre es manté la proposta marroquina d'autonomia com la "solució més factible" per a resoldre el conflicte sahrauí, que supera ja els 50 anys després de la retirada d'Espanya del territori. Des del seu establiment l'abril del 1991, la Minurso tenia entre les principals funcions l'organització d'un referèndum d'autodeterminació, la supervisió de l'alto el foc, el desminatge i la vigilància militar, encara que el seu mandat ha evolucionat amb els canvis sobre el terreny i el procés polític i en les últimes dècades la missió principal d'organitzar un referèndum es va quedar desactivada davant dels desacords constants sobre el cens entre les parts.

Una resolució de l'ONU en estos termes suposaria un suport significatiu a Rabat, que ja va obtindre un important suport l'any passat amb l'aprovació de la resolució 2797 del Consell de Seguretat, que va situar el pla d'autonomia marroquí com a base per a les negociacions destinades a aconseguir una solució, en un context de creixent suport internacional a la proposta marroquina. Per a l'analista sahrauí i exdirigent militar del Front Polisario Larbi Ennas, una resolució en favor de l'autonomia arribaria "amb vint anys de retard", perquè el referèndum "no conduïa enlloc" a causa de les dificultats tècniques per a dur-la a terme. A parer seu, la resolució de l'any passat ja havia descartat en la pràctica esta via deixant com a única alternativa el pla d'autonomia marroquí.

Davant del nou pas del Consell de Seguretat, tant els sahrauís "unionistes" o promarroquins com els independentistes, pròxims al Polisario —recolzat per Algèria— tenen un desig comú: la pau per al Sàhara.

Autonomia "a l'espanyola"

Ennas apunta que la proposta marroquina —que contempla delegar a la regió competències administratives, fiscals i judicials; però, mantenint per a l'Estat Defensa, diplomàcia i religió— "com a començament és prou ambiciós" i "arreplega la tradició històrica d'autogovern dels sahrauís". Al seu juí, un referèndum d'autodeterminació no és una alternativa factible perquè "és utòpica la idea d'intentar censar una població nòmada". Aposta per un model d'autonomia similar a l'espanyol, amb competències locals en matèria d'educació, sanitat o forces de seguretat regionals, "un procés que partix de moltes competències, com Catalunya, Andalusia o el País Basc" a Espanya: "és un model exemplar i tenim molt a aprendre'n", continua.

"El respecte de les tradicions i la cultura sahrauí està ja inscrit en la Constitució marroquina del 2011", assegura este analista que atribuïx a Algèria un especial protagonisme en la divisió dels sahrauís. "La direcció del Polisario ha lligat el seu destí als interessos d'Algèria", lamenta Enass.

Pau amb autodeterminació

En l'extrem oposat està El Ghgalia Jmini, estreta col·laboradora de l'activista Aminatu Haitar, independentista. Aspira també a un futur en pau per als sahrauís, però sense renunciar a l'autodeterminació. "No es pot forçar la població sahrauí a acceptar l'autonomia proposada pel Marroc", assegura en una entrevista amb EFE. "El discurs del Marroc no és convincent, sobretot per a nosaltres, que som víctimes".

"Volem la pau en tot l'espai, volem eixa convivència entre nosaltres i els nostres germans marroquins, però hem de tindre un dia per a expressar-nos sobre el nostre futur polític", insistix. "Hi ha un poble que patix de manera pacífica", continua Jmini, que denuncia que els sahrauís simpatitzants de la independència a Al-Aaiun tenen problemes per a buscar faena o resoldre tràmits burocràtics.

En la seua vivenda, en un barri popular de la ciutat, El Ghalia Jmini lamenta que està sotmesa a una estreta vigilància i que es limita el dret d'associació, manifestació i reunió. "Com puc creure que serà l'autonomia quan no podem ni buscar un lloc per a fer una associació?" es pregunta. "No hi ha democràcia, no hi ha respecte", denuncia.

A pocs quilòmetres de sa casa, al centre d'Al-Aaiun s'ultimen els preparatius per a celebrar la primera Festa de la Unitat, demà, en commemoració al suport de les Nacions Unides a la proposta marroquina sobre l'autonomia de l'any passat.