80 milions de persones refugiades, el doble que fa una dècada

L’Organització de les Nacions Unides commemora aquest dissabte el dia de les persones refugiades. Una efemèride que servirà per a denunciar la situació de prop de 80 milions de persones que han hagut de fugir del seu país per guerres i persecucions. O el que és el mateix, l’1% dels habitants del planeta. Les dades actuals representen una xifra rècord; la major de la sèrie històrica de l’Alt Comissionat de l’ONU d’Ajuda al Refugiat (ACNUR): supera en 9 milions de persones la de fa un any i duplica els registres d’ara fa una dècada.

Siris, veneçolans, afganesos, sud-sudanesos i apàtrides Rohingya de Myanmar ocupen la llista de 79,5 milions de refugiats, sol·licitants d’asil i desplaçats interns, segons explica l’informe de referència anual, Global Trends.

Permisos d’asil “en decadència”

Ni la Covid-19 ha aconseguit frenar el flux d’éssers humans a la recerca de seguretat i recer. El 73% de les persones refugiades busquen asil en un país veí, segons l’ONU, una estadística que contradiu l’afirmació populista que migren majoritàriament cap a països occidentals. Estats cada vegada més restrictius per a la concessió de situacions d’asil. L’any passat només s’aprovaren 107.000 peticions, una xifra “en decadència”, segons ACNUR, i que lidera el Canadà, amb 31.100 admissions, seguits pels Estats Units d’Amèrica (27.500) i Austràlia (18.200).

Assignatura pendent a la Unió Europea

Els drets de les persones refugiades continuen sent una assignatura pendent en la Unió Europea, on les migracions forçades per conflictes com el sirià han revifat tendències populistes que en ocasions traspassen la frontera de la xenofòbia. Els obstacles al salvament d’embarcacions amb persones migrants al Mediterrani, on l’any passat perderen la vida almenys un miler de persones, i les pressions a la migració en algunes fronteres han posat al descobert les vergonyes del vell continent i la falta de coherència entre la política de les paraules i la dels fets.

Només 8 permisos d’asil per als 629 supervivents de l’Aquarius

La situació del 629 supervivents (un centenar de menors) que l’embarcació Aquarius va desembarcar al port de València és un exemple d’aquesta situació. Dos anys després, a penes s'han resolt 66 de les 374 peticions d'asil que s'han presentat a Espanya (una part dels migrants va marxar a França). 49 han sigut denegades i nou arxivades. Només huit de les persones rescatades han aconseguit l’estatut de refugiat.