L’acord UE-Índia beneficia el sector químic i d'esmalts, l’agroalimentari i el calcer, però preocupa el taulell

L’acord de lliure comerç entre la Unió Europea i l’Índia, qualificat d’històric per Brussel·les i Nova Delhi, tindrà un impacte desigual sobre el teixit productiu de la Comunitat Valenciana. El pacte, que elimina o reduïx aranzels en el 96,6% de les exportacions europees i crea un mercat potencial de prop de 2.000 milions de consumidors després de díhuit anys de negociacions, arriba en un moment clau per a les empreses valencianes, marcades per la necessitat de diversificar mercats davant de la incertesa global.

La relació comercial amb l’Índia partix d’un clar desequilibri. Entre gener i novembre del 2025, la Comunitat Valenciana va exportar béns per valor de 197,4 milions d’euros, mentre que les importacions procedents del país asiàtic van ascendir a 639,2 milions, més del triple. Tot i això, l’Índia s’ha consolidat com el tercer mercat client i el quint proveïdor asiàtic per a l’economia valenciana.

Per a les empreses ja implantades, l’acord suposa un alleujament immediat en costos i per a les que encara no hi operen, l’obertura d’un mercat en creixement que pot ajudar a corregir, a mitjà termini, esta asimetria comercial.

Química i esmalts: el gran beneficiat

El sector químic i d’esmalts és el principal sector valencià exportador a l'Índia amb 67,4 milions d'euros el 2025, un 8,5% menys que el 2024. Este sector és el que obtindrà més estalvi directe, ja que es vorà alliberat d’un aranzel del 22%, cosa que suposa més de quinze milions d’euros anuals que fins ara es perdien en impostos duaners.

El subsector d'esmalts i frites és un dels principals motors d’innovació, amb empreses líders com Esmalglass-Itaca (Vila-real), Ferro Specialty (Almassora), o Torrecid (l'Alcora).

La ceràmica, el sector més crític

En l’extrem oposat se situa el sector ceràmic de Castelló, ubicat precisament en el triangle del taulell de Castelló on també estan les empreses esmaltadores. La patronal Ascer denuncia un “menyspreu total” a la indústria taulellera, ja que l’acord no ha exclòs una partida sobre la qual la Unió Europea ja aplica mesures antidúmping per competència deslleial.

El seu secretari general, Alberto Echevarría, alerta que el pacte pot afavorir una entrada massiva de producte indi. En els últims cinc anys, l’Índia ha duplicat els enviaments a Europa de taulell fins als quaranta milions de metres quadrats anuals, mentre que el sector europeu només ven allí un milió. Tot això, en un context ja marcat per l’elevat cost energètic i les exigències mediambientals europees. En el 2025 el sector tauleller castellonenc ha venut 9,3 milions d'euros en productes ceràmics a l'Índia, amb una caiguda del 16,1%.

La ceràmica és clau a la província de Castelló, on representa prop del 30% del PIB provincial i genera més de 16.000 llocs de treball directes, per la qual cosa el sector reclama salvaguardes específiques.

Automòbil, calçat i béns d’equip: impuls exportador

Altres sectors industrials valencians encaren l’acord amb expectatives més clares de creixement. Els béns d’equip i la maquinària, que suportaven aranzels de fins al 44%, passaran a un aranzel zero.

En el cas del calçat, molt arrelat a Elda i Elx (Vinalopó Mitjà i Baix Vinalopó), desapareixeran taxes que arribaven al 35%, fet que obri la porta a aprofitar l’expansió del comerç electrònic indi. Actualment, la Comunitat Valenciana importa sabates de l'Índia per valor de 44,6 milions d'euros, amb un descens del 9% enguany.

També el sector de l’automòbil, amb Almussafes com a referent, figura entre els grans potencials beneficiaris, que poden guanyar presència en una classe mitjana índia en expansió. En el 2025 la Comunitat Valenciana ha importat cotxes indis per valor de 49,3 milions d'euros, amb un creixement del 283% respecte del 2024.

Agroalimentari: oportunitats, però amb vigilància

El sector agroalimentari valencià rep l’acord amb cautela. Productes especialment sensibles —arròs, sucre, tabac, carn de boví i d’aus— han quedat fora de les concessions comercials, una decisió que les organitzacions agràries atribuïxen a la pressió del camp europeu. AVA-Asaja destaca que, a diferència del que va ocórrer amb Mercosur, l’agricultura no ha sigut utilitzada com a moneda de canvi.

El vi i l’oli d’oliva emergixen com els principals beneficiaris: el vi vorà reduïts aranzels que superaven el 150% fins al 75% i, posteriorment, al 30%, mentre que l’oli d’oliva eliminarà progressivament el gravamen del 45% fins a desaparéixer en un termini de cinc anys. Tot i això, l’organització agrària advertix que l’impacte positiu dependrà del compliment de clàusules de salvaguarda, reciprocitat fitosanitària i controls rigorosos en frontera.

Des de la Federació Empresarial d'Agroalimentació de la Comunitat Valenciana (Fedacova) valoren de manera positiva l'acord comercial, si bé considerem que és "encara prompte per a avaluar en profunditat del seu impacte real", ja que l'acord es troba en una fase inicial. En qualsevol cas, "es tracta d'una bona notícia per al sector agroalimentari, en obrir la porta a un mercat estratègic", amb un enorme potencial de creixement i una demanda creixent de productes alimentaris de qualitat.

A priori, indiquen que alguns subsectors poden vore's clarament beneficiats. És el cas, per exemple, de l'oli d'oliva, que passaria de suportar aranzels entorn del 45% a una liberalització total, la qual cosa suposa "una oportunitat molt rellevant per a millorar la competitivitat de les nostres exportacions en el mercat indi". També podrien obrir-se oportunitats per a altres productes agroalimentaris transformats amb valor afegit, en els quals la Comunitat Valenciana compta amb una posició destacada.

Des de Fedacova insistixen que serà fonamental conéixer el detall final de l'acord, els calendaris, les condicions sanitàries i fitosanitàries i els requisits tècnics que s'establisquen, per a poder valorar amb rigor el seu veritable potencial per a les empreses agroalimentàries valencianes.

Exportacions, importacions i presència empresarial

Les vendes valencianes a l’Índia han caigut un 4,2% en els onze primers mesos del 2025, amb un pes destacat dels sectors de l’hàbitat i els béns d’equip. Destaquen els esmalts i pintures, el paper per a reciclar, la maquinària mecànica i els productes químics orgànics. En total, 804 empreses valencianes exporten a l’Índia, de les quals 309 ho fan de manera regular.

Pel costat importador, 2.796 empreses valencianes compren productes al mercat indi, principalment crustacis i mol·luscos, ferro i acer, vehicles, calçat, tèxtil-llar i mobiliari.

La presència directa d’empreses valencianes a l’Índia continua sent limitada, amb només 37 companyies implantades, entre les quals figuren Cromogenia Units, Gestamp Levante, Sesderma, Fermax Electrònica, Jeanologia o Lladró. Quant a inversions, la valenciana a l’Índia va ser de 156.000 euros el 2024, mentre que la inversió índia a la Comunitat Valenciana va arribar als 39 milions d’euros.