Un estudi sobre IA conclou que encara no destruïx ocupació a Espanya, però amenaça els jóvens

Les ocupacions amb major exposició potencial a la intel·ligència artificial (IA) generativa han registrat des del 2022 un creixement de l'ocupació per damunt de la mitjana a Espanya, sense que s'observe de moment una relació negativa entre el grau d'exposició a esta tecnologia i l'evolució agregada de l'ocupació. 

És una de les conclusions a les quals ha arribat l'últim "Observatori trimestral del mercat de treball", elaborat per BBVA Research i Fedea, i que han presentat este dijous en roda de premsa. Revela, a més, que les ocupacions amb alta exposició a la IA representen un poc més del 30% de l'ocupació total a Espanya. No obstant això, hi ha una bretxa pel que fa a la qualificació, l'edat, el territori i la nacionalitat.

Per nivell educatiu, més del 40% dels ocupats amb estudis superiors treballa en llocs d'alta exposició a la IA, enfront del 15% dels qui compten amb educació secundària obligatòria (ESO) o menys. En sentit invers, quasi la meitat de les persones amb menor nivell educatiu es concentra en ocupacions de baixa exposició, proporció que no arriba al 10% entre els professionals qualificats.

Així mateix, la població ocupada estrangera mostra una menor exposició a la IA, situant-se en més d'un 40% en ocupacions de baixa exposició i poc més del 20% en les d'alta exposició, enfront de prop d'un terç de la població treballadora de nacionalitat espanyola ubicada en llocs fortament exposats. “No s'observa cap tipus de desplaçament a causa de la intel·ligència artificial. Però sí que estan sorgint estudis als Estats Units i al Regne Unit que mostren que hi ha un efecte entre jóvens entrants en ocupacions expressament exposades per la intel·ligència artificial”, ha assenyalat Florentino Felgueroso, investigador associat de Fedea.

Per la seua banda, Elena Alfaro, responsable d'Adopció d'IA en BBVA, ha afirmat que, per temptador que puga resultar, que les empreses retallen ocupacions com a forma d'estalviar costos és tindre una visió molt curtterminista sobre la IA. “El que estem veient és que s'automatitzen tasques, que solen ser les menys interessants per a les persones, però no llocs sencers. Hi haurà tasques que desapareguen, però això és diferent de pensar que l'únic avantatge de la IA és l'estalvi de costos”, ha apuntat.

Impacte de la regularització de persones migrants en l’ocupació

Més enllà de l'anàlisi especial sobre la IA que recull esta edició de l'informe, l'observatori destaca que la creació d'ocupació va guanyar dinamisme entre abril i juny d'enguany, amb un creixement estimat del 0,7% trimestral en el seu indicador sintètic (dos dècimes més que en el primer trimestre), i un repunt de les hores treballades del 0,8%. Els treballadors de nacionalitat estrangera justifiquen la major part de la creació d'ocupació i de l'increment de la població activa en este període, segons l'estudi.

Des de finals del 2019, l'ocupació estrangera ha crescut un 59,6% (superant els 5 milions de persones) i representa prop del 70% de tota l'ocupació creada a Espanya des del quart trimestre del 2019. Respecte al procés de regularització extraordinària, la informació disponible fins a agost anticipa un repunt de l'afiliació a la Seguretat Social de l'1% en el tercer trimestre.