La superfície de cultius tradicionals es desploma al territori valencià mentre pugen l'alvocat i el kiwi

La superfície agrícola valenciana que es va deixar de cultivar el 2022 va ser de 6.437 hectàrees. Això suposa un increment interanual del 3,9%, segons un estudi de l'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-Asaja) elaborat a partir de l'enquesta Esyrce del Ministeri d'Agricultura. Les dades polvoritzen el seu rècord històric amb un total de 171.386 hectàrees abandonades i mostren un incipient canvi de cultius, cap a altres més exòtics.

En el conjunt d'Espanya, el nombre de terres que es van deixar de cultivar es va incrementar un 2% respecte a l'any anterior, és a dir, 20.240 hectàrees més, que eleven el còmput general a 1.043.239 hectàrees. De fet, una de cada tres hectàrees que es van abandonar a Espanya el 2022 es van situar a la Comunitat Valenciana, la qual consolida de manera més destacada la posició de cuera a nivell nacional i molt possiblement d'Europa en superfície agrària sense cultivar. No en va, altres comunitats autònomes amb més extensió agrària van recuperar terreny cultivable: Castella-la Manxa, un 1,53%; Castella i Lleó, un 1,33%, i Andalusia, un 1,05%.

Tots els principals cultius valencians van experimentar una important reculada de la superfície. Els cítrics van perdre 6.151 hectàrees (4,1% menys) i la vinya es va reduir un 2,9%. Altres produccions amb tendència negativa van ser les hortalisses i flors (-9,6%), el caqui (-2,1%) i les fruites de pinyol (-0,8%). Per contra, la superfície cultivada va créixer per al kiwi (+12%) i l'alvocat (+0,07%), amb una presència encara minoritària. Destaca l'increment dels horts familiars, dedicats principalment a l'autoconsum, que després d'augmentar un 16,4% en l'últim any, superen les 12.062 hectàrees.

A la vista d'aquestes noves dades que corroboren la crisi de rendibilitat dels productors valencians, AVA-Asaja reitera la urgència d'adoptar un full de ruta consensuat entre tots els partits polítics i el sector amb l'objectiu de garantir una estabilitat econòmica a l'activitat agrària que permeta reactivar el relleu generacional i recuperar camps erms.

El president de l’associació agrària, Cristóbal Aguado, subratlla que la classe política “ja no pot esperar més” per a reaccionar de manera urgent i eficaç. “Som líders en terres deixades de cultivar, en envelliment de població agrària i en falta d'incorporació de joves. Les pseudopolítiques filosòfiques amb què estan experimentant els nostres governants no només no solucionen els problemes, sinó que ens estan expulsant dels camps i granges. Cada vegada ens imposen més exigències ambientals, mentre deixen entrar importacions amb més petjada de carboni i residus fitosanitaris”, denuncia Aguado.