Reduflació: pagar el mateix preu per menys producte

L'augment exponencial dels costos de producció provoca que moltes empreses facen tots els possibles per a no perdre diners. Els mètodes més habituals són la pujada de preus o un altre que passa més desapercebut: la reduflació.

Aquest mot creuat naix de la combinació de "reducció" i "inflació", i a Espanya es va aplicar per primera vegada el 1918, quan un quilo de pa va passar a ser en realitat 800 grams a conseqüència del disparat preu dels cereals.

Més d'un segle després, s'aplica a infinitat de béns alimentaris, que actualment s'allunyen molt del producte original, tant en sabor, perquè s'elaboren amb ingredients més econòmics, com en la mida.

Recentment, per a no caure en les crítiques de les associacions de consumidors o de les xarxes socials, ja hi ha marques que han confirmat aquestes modificacions en els seus productes. N'hi ha de molt subtils, com la de ficar cinc natxos menys en cada bossa.

Per a evitar l'engany, el professor de finances de l'EDEM Felipe Sánchez, recomana "parar atenció al cost per quilo, litre o unitat" que es pot veure en les prestatgeries de qualsevol supermercat.

Aquesta pujada de preus s'arrossega des de fa mesos i s'incrementarà les pròximes setmanes a causa de la invasió d'Ucraïna per part de Rússia. L'OCU ja va alertar el mes d'octubre que alguns fabricants d'aliments estaven reduint el contingut dels seus envasos entre un 5% i un 10% perquè no es notara la pujada de preu. La tendència, segons aquesta associació, cada vegada està més estesa i afecta també productes d'higiene i drogueria.